Una placa

Des de l'endemà de Sant Jordi, als números 22-24 de la baixada de Briz, a Vallcarca, una placa recorda un estadant il·lustre: hi va viure menys d'un any –d'octubre de 1931 a juliol de 1932– el compositor, teòric i pedagog Arnold Schönberg. Figura cabdal i revolucionària de la creació musical del segle XX, Schönberg va venir a Barcelona per salut, i atret per la coneixença amb els músics Robert Gerhard i Pau Casals. Rere la placa d'aquesta casa s'estén una profunda història que ara ja sols podem mirar de reconstruir com un collage maldestre: el bullici cultural dels anys 30 a Barcelona, l'ADLAN (Amics de l'Art Nou), els partits de tennis de Schönberg amb Carles Sindreu, periodista i poeta al rovell de l'ou de moltes iniciatives culturals, reculat en els graons de la memòria. Històrica, sí. (Per seguir llegint, vés cap aquí)

A la cuneta

Algunes imatges fan venir fred, com petrificades en un racó escorat de la realitat. De fa temps hi ha un petit cotxe abandonat, sense res aparentment malmès, en un voral de la C-17. Tot i la crisi, que ho fa saltar tot pels aires transvestida d'esperpent perpetu, malgrat la gent que ha viscut per sobre de les seves possibilitats per adoptar cotxes raquítics per abandonar en un voral d'autovia, hi ha un intent reiteratiu de reproduir un cert ordre. Per miratge que sembli. Esmerçar-se en una aparent normalitat, un xiular a una altra banda cultivat arreu. I qui no, que llanci la primera pedra. És clar que hi ha xiulets i xiulets, si no no s'entenen els escarafalls desprevinguts que s'encenen davant “la ciutat cremada”. (Per seguir llegint, vés cap aquí)

Globus

Fóra bo saber si hi ha algun armari, un racó insospitat, on es guarden els globus sonda, com l'espai interestel·lar on van a parar els mitjons desaparellats. Si poguéssim ajuntar els més llegendaris globus sonda de la història recent, mesurar-ne color, grandària i autoestima, fins i tot el possible pet de la deflagració, reconstruiríem uns quants camins que ens han menat fins aquí. Memòria històrica. (Per seguir llegint, vés cap aquí)

Moviment

L'estada per setmanes d'un familiar a l'hospital et fa obrir més els ulls davant la realitat de les instal·lacions sanitàries. Quan et toca de prop veus més clar que l'hospital és de tots -no és pas tant obvi-, que la fragilitat més o menys gran de la sanitat pública, aquest equilibri intricat -vegi's el cas recent de l'Hospital de Granollers, la punta de grip i la falta de llits que recollia aquest diari- ens afecta i ens en fa dependents. Però depèn, també, de nosaltres. Del que li exigim, però alhora del que li donem, tant al centre hospitalari com als recursos sanitaris que ens poden agombolar. Quan t'hi trobes, et fixes amb si la instal·lació és adequada o revellida, amb el que hi ha o el que creus que hi falta. Tots els detalls prenen més força quan és hora d'ajudar al pacient. Per tot plegat són valuosos gestos com el de la Mitja de Montornès, que es corre aquest diumenge, de donar part de la recaptació de la Mini a la secció de pediatria de l'Hospital. A més, el seu principal patrocinador -l'empresa Henkel- destina mig euro per cada inscrit a la Mitja i a la cursa de 5 quilòmetres per a projectes de la Creu Roja. Són accions significatives que emparen més del que puguem pensar, un de mica en mica s'omple la pica arrelat al nostre voltant, que ens hi acara, i que ens fa conscients que amb el nostre moviment alguna cosa es belluga. Per difícil que sembli. I que el moviment es constata caminant. O corrent.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 9 de març de 2012)
La fotogaleria d'EL 9 NOU, aquí
* La fotografia de dalt és d'Agnès Vidal

Parc

Quan va sortir la notícia del magnat interessat en instal·lar el mastodòntic Eurovegas a Catalunya, que tindrà de tot i sols una mica, no gaire, de joc, vaig pensar en els terrenys del voltant del Circuit. A veure si algú se li acudiria oferir la zona, predestinada de fa anys -quasi tants com 21- a acollir un parc del motor, perquè ara fos un parc del joc o d'altres coses fabuloses. Sortosament, sembla que aquesta opció vallesana ha passat per alt. De fet, ara sí, ara de debò, els tres ajuntaments amb terrenys del Circuit diuen que posaran fil a l'agulla per dissenyar el pla director del Parc del Circuit. Tot són parcs, aquí. Sembla que amb el globus sonda llançat pel conseller Mas-Colell sobre si la Generalitat podia voler estalviar-se els diners de tenir un gran premi de Fórmula 1 (quan pensàvem que tot eren guanys), ara han vingut una mica les presses. Sigui com sigui, la qüestió és posar les bases pels usos futurs que voldran donar aquests terrenys. Parlen d'espais comercials, hotelers, lúdics i esportius: un parc ben original. Com que aviat, ara sí, ara de debò, presentaran en societat l'associació que ha de presentar en societat el parc que ha de presentar en societat els usos de l'entorn del Circuit, em permeto fer-los un parell de peticions: que s'estalviïn nebuloses de fum al voltant d'aquest “parc”, i que gastin tota la transparència necessària i desitjable sobre què tindrà i què aportarà de bo. Ara sí, ara de debò.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 2 de març de 2012)