9 de gener de 1939.

Matí assolellat passejant per Barcelona i seguint llibreries amb els amics. Matí rosat, gairebé musical. En Bayó està a punt de marxar. Ho fa ben bé per força. Li dic adéu i de tot cor li desitjo sort. Ell crec en Déu. Té ja una gran sort, i que Ell l’ajudi.

Dies de memòria 1938-1940:

diari d'un mestre adolescent, Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)

Barcelona, 9 de gener de 1939.

Sospito que no és la fe el que determina la voluntat de resistència, sinó la voluntat de resistència el que determina la fe. La crea. El 1714 mantenia en els esperits l'esperança d'un miracle. En el fons, no estem esperant també un miracle? I no l'esperem per justificar la resistència? Mentrestant, Catalunya és destruïda.

Al llarg de la meva vida, Ferran Soldevila (Edicions 62, 1970)

9 de gener de 1939

(...) He anat a veure en Figuerola i la Cèlia. Tornant, en Valentí em dóna un paquet de París: fa prop de 5 quilos i és de Supervielle. Conté un quilo de mantega de Normandia, un quilo de sucre, un altre de cacau i dos pots de llet. Ens fa molta alegria.

Llegeixo poemes de Lascelles Abercrombie. An Escape és admirable: la tragèdia de la voluntat d'evasió budista encarada a les sol·licituds vitals i terrenals. És dels seus millors poemes dramàtics.

Continua la forta ofensiva. Diuen que Vimbodí ha estat ocupat pels franquistes i que són a pocs quilòmetres de Tàrrega. Es parla d'una ofensiva republicana al Sud.

El vel de maia.

Dietari de la guerra civil (1936-1939), 

Marià Manent

(Edicions Destino, 19754)

Escrit des de Viladrau.

9 de gener de 1939.

La relació de pobles ocupats és interminable. Avui ho han estat la Guàrdia, el Tarrós, Tornabous, Barbens, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, els Alamús, Bell-lloc, Torregrossa, Sidamunt, Fondarella, Palau d'Anglesola, Utxafava, Golmés, Mollerussa, Miralcamp, Arbeca, Puig-gros, Prades i el monestir de Poblet.

(...)

A Arbeca hi ha el nen de vuit anys Josep Pernau. Amb nombrosos familiars ha viscut els últims mesos en una cabanya. Els últimes dies ha vist el pas dels soldats en retirada. De nit han trucat a la casa de camp alguns desertors i un matí la cabanya ha aparegut envoltada de bateries antiaèries. Conseqüència: tot el dia en una sèquia seca per por dels avions. Avui, 9 de gener, no se sent res ni es veu ningú. En el dubte, un home ja gran decideix anar al poble a observar el que hi passa. Però de cabanya en cabanya, totes habitades, corre la veu: "Ja han entrat els feixistes." Així, i no amb un altre nom, se'ls coneix. Es decideix tornar al poble i pr la carretera de Vilanova de Bellpuig es forma una caravana de dones, vells i nens. Allí, prop ja del poble, es troba l'emissari. Efectivament ja han entrat, però hi ha quelcom molt important que tots hem de saber: no els agrada que els diguins feixistes, i volen que se'ls digui nacionals. Al nens, en un apart, se'ns ensenya a dir "na-cio-nals", paraula que hem sentit per primera vegada.

L'església, durant aquest temps, ha quedat dividida per una paret. La meitat ha estat presó de presos polítics, condemnats a treballs forçats de fortificacions, i l'altra meitat a cooperativa d'alimentació. El nen Josep Pernau participa aquesta tarda a l'assalt tolerat a la cooperativa i obté el botí preciós d'una bossa de sucre.

(...)

Ahir, dia 8, arribaren al monestir [de Poblet] dues companyies de Guàrdies d'Assalt. El seu propòsit era frenar l'avanç des de la serra de Prades, per facilitar l'evacuació d'homes i material, que es du a terme per la carretera general de Lleida a Tarragona. Les tropes van apostar les seves armes automàtiques als voltants del monestir. El contacte entre els dos bàndols s'ha establert avui, cap a les 3 de la tarda, i s'ha disputat un violent combat. A la mateixa hora, el comandant d'assalt ha concentrat tot el personal civil a la vella bodega monàstica, on dones, nens i vells han quedat tancats en una total obscuritat. El que no ha aconseguit el comandant és que el vell Eduard Toda abandonés la casa de novicis, on té la seva residència i en la qual ha tingut guardat l'arxiu de Poblet i altres documents importants, que aquí han quedat dipositats durant la guerra. Toda, zelós guardià de pedres i pergamins valuosos, no ha abandonat mai aquestes dependències i allí el trobaran el comandant Segarra i els seus oficials del 3r Batalló d'Alger, de la V de Navarra, acompanyats pel conserge del monestir, Baldomero Vidal Ras. Són les primeres hores de la nit. Don Eduard Toda i Güell apareix embolicat amb una capa, il·luminant-se a la llum d'una llumenera.

La població civil ha quedat alliberada del seu tancament.

(...)

Els que han arribat estampen rúbriques per a la història al llibre de visites: "A las 6 de la tarde del día 9 de enero de 1939 fue tomado el monasterio por el 3er. Batallón de Argel número 27 (V División de Navarra) entrando a la cabeza el comandante don Mariano Segarra." Firmen tots els oficials. També deixa el seu record el capellà de la unitat: "El día 9 de enero, a les 11 de la noche, entró en este monasterio el Tercio de San Miguel, de la V de Navarro, al grito de Viva Cristo Rey, Viva España, Viva el Rey y Visca Catalunya Carlista. El capellán del Tercio, Macario San Miguel."

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)