Les nenes van tenir uns Reis molt bons. La Maria Àngels, una nina molt maca que vaig aconseguir i jo li havia anat fent tot un equip de vestits. I un joc de menjador, preciós, tan gran com per a elles, amb un bufet de tot, la vaixella completa tan bonica!
La Roser, contenta amb la seva burra. Va costar moltíssim trobar-la, ens van dir que potser pels barris del carrer de l'Hospital i del Carme o per tot el barri vell de Santa Caterina, però enlloc no tenien burres, només en alguna banda el clàssic cavall.
Vam haver d'aguantar un bombardeig, érem al Portal de l'Àngel i un guàrdia ens obligà a refugiar-nos a Can Jorba, en el soterrani, fins que passà. I, per sort, vam trobar la burra en una casa de joguines del carrer dels Arcs. Però val la pena, és maca, amb sàrries, i gran, ella hi pot jugar còmodament i passejar-hi. No volien vendre-la, ens va costar regalar-los uns quants paquets de cigarretes, que jo portava per "subornar"...
I anàvem pel carrer carregats amb la burra, però pensant en l'alegria que tindria la Roser.
Història d'un coratge:
diari d'una dona camí de l'exili,
Maria dels Àngels S. Crespo.
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007)
(Llibre fruit del recull que l'any 1981 Maria dels Àngels S. Crespo féu de la gran quantitat de notes, de descripcions i de comentaris que havia anat aplegant des de l'any 1930, quan vivia a Palma, i fins a la seva arribada a Santiago de Xile, exiliada, l'any 1941)
