Carta de Jaume Serra Hunter a Carles Pi i Sunyer

Toulouse, 26-III-1939

Amic Pi i Sunyer: he estat esperant aquesta setmana per veure si veníeu i amb vós podria arranjar les coses més urgents de les quals us parlava en la meva carta. Però no m'he vist amb cor d'esperar més. El meu fill resta encara a Marsella en un hospital, retingut com si fos un delinqüent. Tothom ha escrit i res no hem pogut obtenir que representi una esperança. Aquí continuen arribant els pocs familiars que restaven dels residents. La meva esposa que es troba en un estat de depressió que em fa témer una complicació seriosa, creu que ja l'ha perdut per a sempre. Vol intentar veure'l i vós ho comprendreu. Sense mitjans gairebé ens confiem a l'aventura i ens en anem a Marsella. Vós potser, amic Pi, creureu que la nostra actitud és poc reflexiva. Però penseu un moment en aquesta nova dissort que s'afegeix a les moltes que pesen sobre nosaltres, violentament exiliats de Catalunya. 

Lamento molt si la meva absència coincideix amb la vostra visita a Toulouse. Hauria volgut parlar-vos. Vós que teniu ben conegudes les habituds polítiques sabeu que sovint una conversa és més profitosa que tota una llarga correspondència. 

Probablement sortiré d'aquí el dia 28. Resten la família i us agrairé que vulgueu parlar amb la meva filla gran, la casada, la qual us podrà assabentar de com estan les coses. No estaré a Marsella més que el temps indispensable. Si heu pogut fer alguna gestió eficaç pel meu fill Jordi, com us demanava en la carta anterior, us agrairia que m'ho telegrafiéssiu, doncs aleshores suspendria el viatge. Els ministres Sarraut i Pomaret tenen recomanat el cas.

Us agrairé també que digueu al vostre germà August si ha rebut unes cartes meves.

Amb tot l'afecte de l'amic

J. Serra Hunter

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 

Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.

Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 

(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Carta de Jaume Serra Hunter a Carles Pi i Sunyer

Toulouse 19-III-39

Sr. Carles Pi i Sunyer

Volgut amic: he rebut la vostra lletra que m'ha deixat un xic tranquil i esperançat; i m'apresso a contestar-la per un afer que em té obsessionat de fa temps i que ha sembrat en la meva família un desconhort que ens priva, a mi sobretot, de pensar amb equanimitat. Comprendreu els motius:

Des del 15 de febrer que vaig poder localitzar el meu fill, no ha passat un sol dia que no m'hagi mogut per tal d'aconseguir portar-lo amb nosaltres. Tot ha estat inútil. De Toulouse s'han enviat a Marsella permís de séjour, autorització del Prefecte i acord d'hébergement del Comitè Universitari. Vaig fer un viatge a Marsella i tot el que vaig obtenir és poder parlar-hi una mitja hora. Continua a l'Hôpital de la Crèche Departamentale, 66, rue de St. Sébastien, hospital que està sota el control militar. Em diuen que han parlat amb en Sarraut; he tocat diferents ressorts de gent del partit radical socialista i la cosa segueix igual. El Chef de service des étrangers de Marsella, que es diu Monsieur Episse, diu que no pot donar l'autorització de sortida de l'Hospital si no té una ordre de París.

Calculeu, amic Pi, que el meu fill està fa sis setmanes incomunicat, voltat de senegalesos i per bé que no està mal cuidat, és víctima com nosaltres d'una obsessió de que no hi ha qui faci per ell allò que s'ha fet amb innombrables persones que diàriament arriben aquí dels camps de concentració. He interessat per l'afer a en Bosch-Gimpera, Martí Feced, Frontera, Ametlla, Solé i Pla, en una paraula, sempre que m'han dat un nom, m'hi he dirigit, i no he rebut cap resposta. I em temo que pugui ésser víctima d'aquella obsessió per notícies que tinc. Totes les coses, com veureu, les supedito a la recuperació del meu fill. Jo us agrairia, doncs, que volguéssiu mobilitzar a qui calgui per tal d'aconseguir-ho. Us trameto unes dades. 

Cordialment vostre

J. Serra Hunter

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 

Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.

Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 

(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Carta de Jaume Serra Hunter a Carles Pi i Sunyer

Marsella 21 de febrer del 1939

Sr. Carles Pi i Sunyer

Estimat amic: em disposava a contestar-vos quan vaig poder saber noves del meu fill, del qual no en sabia res des de la meva sortida de Barcelona. Em va dir que era a La-Tour-de-Carol, malalt, i la meva esposa i una filla el passat divendres hi van anar i ja havia sortit en un tren-hospital cap a Marsella. El dissabte vaig sortir cap a Marsella, on hi ha unes ordres severíssimes, que no permeten ni averiguar on són els que té l'autoritat militar sota la seva custòdia. Per últim l'hem pogut localitzar. I ara ve la nova demanda (que crec que vós podreu atendre millor que ningú des de París) amb les dades que us poso en pàgina a part.

He demanat que pugui sortir de l'Hospital i emportar-me'l a Toulouse. He fet la petició a la Prefectura de Marsella, però després cal que em sigui possible dur-lo amb la família, no fos cas que me'l portessin, ara que està ja fora de perill de l'enfermetat que ha patit, a un camp de concentració. Una autorització especial crec que és l'únic que es podria obtenir en aquest cas, perquè les ordres generals existents són molt severes.

Compreneu, amic Pi, les meves inquietuds. Durant un mes, o sigui des de la sortida de Catalunya, no sabíem res d'ell ni ell de nosaltres. Ara l'he trobat i fóra trist que jo hagués de retornar a Toulouse, on estan ja recuperats tots els familiars dels intel·lectuals, i que hi manqués el meu. En fi, no us vull cansar més i resto aquí esperant que la vostra gestió serà eficaç i ràpida com ho desitja el vostre amic que us estreny la mà.

J. Serra Hunter.

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 

Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.

Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 

(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)