20 de gener de 1939.

El mateix dia 20, Lluís Companys pronuncià un discurs que, més que obeir a la seva pròpia iniciativa, va ser sol·licitat pel president del Consell de Ministres i ministre de Defensa Nacional, doctor Negrín.

"I era a vigílies de caure Barcelona -explica Josep Maria Poblet a Vida i mort de Lluís Companys- que Negrín -a bona hora!- li va demanar que parlés al poble de Catalunya. Companys, tant a repèl com es vulgui, ho va fer. I diem a repèl perquè fins aquell moment crucial i de feia temps, com hem pogut veure, l'havien deixat al marge dels esdeveniments tant polítics com militars".

(...)

"Catalans! -deia [Companys] en un determinat moment-: Tot el que significa i vol i ha estat i pot ser Catalunya, tot, demana de nosaltres el sacrifici sense mesura. Tot el que feu i doneu en dolor i en sang és en defensa de la nostra terra estimada. Penso en el sentiment del meu poble i en tots els racons on es confonen les seves inquietuds. Ho tinc en compte i torno a dir-vos que la dignitat, la conveniència, i les possibilitats i les esperances, els fets com són, ens obliguen a multiplicar els recursos i les energies per tal que cada arbre, cada planta, cada racó i tots els pits i braços de Catalunya es converteixin en una fortalesa vivent on s'estavelli la força dels invasors."

La batalla de l'Ebre 

i La caiguda de Barcelona, 

d'Estanislau Torres

(Pagès Editors, 1999)

13 de gener de 1939.

El dia 13 de gener des del meu observatori vaig poder veure durant molt de temps, com a la vall s'anaven desplegant grans masses de forces enemigues per atacar les nostres posicions de la serra de Prades. Per tot arreu es veien batallons que amb grans banderes avançaven fora de l'abast de la nostra ja quasi inexistent artilleria.

(...)

Vaig establir el meu lloc de comandament a uns dos o tres quilòmetres de Valls i a mig camí va arribar un oficial d'enllaç de Modesto amb l'ordre, que jo ja esperava, d'un replegament general de l'exèrcit de l'Ebre sobre el riu Gaià. En aquest moment se sentien les campanes de les esglésies de Valls que anunciaven l'ocupació de la ciutat per l'enemic. Immediatament van sortir els meus oficials cap a les meves unitats a repartir l'ordre. Altre cop havíem de retrocedir de dia i amb rapidesa, ja que Valls es troba només a 21 quilòmetres de distància de Tarragona, o sigui del mar Mediterrani. Per una bona carretera que va recta, de nord a sud, una columna motoritzada podia tallar la retirada, tant del XVè com del XXIVè Cos i, fora de la guàrdia del meu lloc de comandament amb alguns blindats, no teníem en aquella direcció cap força organitzada. Sembla que al final del dia algunes tanquetes enemigues van arribar, efectivament, a Tarragona des de Valls, però no van ocupar la carretera, que va quedar lliure per a les nostres forces que van sortir de l'encerclament en una nit de tremenda confusió.

El general Tagüeña (general republicà).

Text recollit dins de La batalla de l'Ebre 

i La caiguda de Barcelona, 

d'Estanislau Torres
(Pagès Editors, 1999)