Camaleons

Aquesta setmana hem sabut que Gas Natural ha denunciat Jordi Sardà Bonvehí per haver-se fet passar per un representant seu. En aquest espai la setmana passada parlàvem de l'entabanada d'aquest català al govern d'Ucraïna. Mentrestant, les coses segueixen el seu curs, el dominó va caient i certes peces es fan visibles. Així, surten les teories del contuberni: alguns diaris ucraïnesos veuen la mà de Rússia al darrere de l'escàndol del contracte mediat per Sardà Bonvehí per fer una planta de gas liquat. També diuen que aquest camaleó català recorria Ucraïna proposant contractes en el camp del reciclatge i la reutilització de la brossa, a través d'una empresa que tenia allà.

A El gos cosmopolita i dos espècimens més Raül Garrigasait relata magistralment la història de Ramon Mercader (l'assassí de Trotski), com una paràbola del que anomena “el camaleó català”. El súmmum del seu transvestisme és que arriba a la tomba: no està enterrat ni amb el seu nom. “Mercader era real en els seus enganys, en les seves traïcions, en els seus neguits inimaginables, i en el patiment que va provocar, no sols a Trotski, sinó també a la dona que va creure que ell l'estimava”, escriu Garrigasait. Altres impostors –canvis de nom inclosos– amplien la nissaga: se'n recorden d'Enric Marco, que es va fer passar per un deportat en els camins d'extermini nazis? Als anys 70, com a membre de la CNT, es feia dir Enrique Marcos. O, els sona Alicia Esteve, una barcelonina que es va fer passar per supervivent dels atemptats a les Torres Bessones del 2001? Per aquesta “missió” va fer-se dir Tania Head. Aquests últims casos per al catàleg camaleònic semblen enfilats per un voler ser el que no s'és. Aires de grandesa. Algun somni mastodòntic, potser. Segueixo sense cap conclusió clara, no es facin il·lusions. Una possible via: que l'energia del camaleó no ens faci perdre el que som o el que volem ser, encara que això sigui patrimoni líquid o engrunat. Ni tampoc l'escriure, és clar. Serveix?

(Publicat el divendres 21 de desembre del 2012 a El Punt Avui)

* A la foto, Ramon Mercader (que en vida va ser Jacques Mornard, Frank Jacson i finalment, a la tomba, Ramon Ivanòvitx López)

Tradicions

L'altre dia un company ucraïnès m'explicava el daltabaix de l'engany de Jordi Sardà Bonvehí a Ucraïna. Sardà Bonvehí és el català que ha entabanat el govern d'Ucraïna fent-se passar per representant de grups inversors espanyols i de Gas Natural, i li ha fet signar un contracte milionari per construir una terminal de gas natural liquat. A Ucraïna se n'ha parlat de seguida i molt, de l'estafa colossal. Aquí ha arribat tard i amb comptagotes. “El govern està mort”, em diu l'amic. S'ensuma que Sardà Bonvehí devia signar un acord seguint una pràctica fosca prou corrent: fer de facilitador i rebre un percentatge del negoci, com el 3% d'aquí. Ep, és una hipòtesi. El govern ucraïnès s'ha afanyat a llançar sorra sobre l'assumpte i assegura que el projecte tirarà endavant. Allà expliquen que Sardà hi havia tingut alguns negocis immobiliaris mig dubtosos, feia uns anys que hi vivia i parlava perfectament rus. Aquí diuen que és de Sant Vicenç de Castellet (el Bages), que va fer de monitor d'esquí a Andorra i després va provar altres negocis. Ell no ha piulat, més que per presumptes mitjans locals d'Ucraïna i dient que ja ho aclarirà. Tot forats monumentals que qui sap si sargiran.

L'ensarronada de Sardà s'inscriu en una tradició de catalans pel món que s'han fet passar per qui sap què o qui sap qui, una tradició d'engalipades, estafes i dualitats: des del doble agent –a fi de bé– Garbo, que va enredar els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, fins a Ramon Mercader, l'assassí de Trotski, que es va fer passar per un seguidor seu. O, més casolanament, Fèlix Millet. No m'atreveixo a fer encara lectures més enllà sobre el significat d'aquesta línia de tradició. Si l'haguessin coneguda, potser els ucraïnesos haguessin mirat d'endur-se'l a fer uns vodkes i no a signar un contracte. Com haguera acabat la nit, fa de mal dir. Però, s'han fixat en la quantitat de paraules que tenim per anomenar la mateixa cosa?

(Publicat el divendres 14 de desembre del 2012 a El Punt Avui)

* A la foto, el moment de la signatura del contracte entre el govern ucraïnès i Jordi Sardà Bonvehí (que és, a l'esquerra, el totalment calb)