28 de desembre de 1938.

Estem farcits de penellons; Angelina amb les mans clivellades, Josep balb i la tieta de les ulleres enllitada. Si això esdevé als inicis de l'hivern, què farem després?
Aquesta nit passada, bombardeig de Cervelló a dos quilòmetres de Vallirana i molt moviment per la carretera.

Dietari 1929-1959, 

Josep Maria López-Picó

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

28 de desembre de 1938.

Avui, al front, hi ha una novetat important: des del cap de pont de Balaguer, ha entrat en combat el Cos d'Exèrcit d'Aragó, que comanda el general Moscardó. El seu nom es veu envoltat d'una aureòla mítica en el bàndol franquista, d'ençà que va quedar situat a l'Alcàsser de Toledo. La resistència li va valer els llorers i l'ascens a general, i sobre aquells fets diuen que es va filmar una pel·lícula a Itàlia.

(...)

Avui el comunicat de Salamanca té una glossa d'excepció: és la de Manuel Aznar, que ha estat el director del Diario Vasco, com abans ho va ser d'Euskadi i d'El Sol, republicà enardit al començament de la guerra i ara franquista fervorós, malgrat que hagués estat a punt de ser afusellat pels falangistes, poc després d'haver entrat a l'altra Espanya, per Irún. Ara és l'entrevistador oficial de Franco i acut a Términus -nom clau del Quarter General del Generalíssim en campanya-, cada cop que el Caudillo vol fer unes declaracions. Els canvis d'ideari formen part de la naturalesa humana i en les guerres troben el moment més propici. Aznar, amb qui per cert va Josep Pla, escriu: "¡Gran noticia la que se refiere al ataque lanzado contra las líneas de fortificaciones enemigas al norte de Balaguer! El Cuerpo de Ejército de Aragón, viejo héroe de esta zona, ha vuelto a superarse a sí mismo. Si los lectores supieran cómo estaba organizada la defensa roja en el sector septentrional de Balaguer comprenderían el valor que nos ha brindado el parte oficial."

(...)

Els sots-secretari de la Presidència de la Generalitat, senyor Martí Rauret, ha rebut els periodistes i ha manifestat que Companys no ha sortit en tot el dia de la seva residència, ja que té un refredat molt fort. El president de la Generalitat, per tant, no ha pogut pronunciar l'al·locució que estava anunciada, com a clausura dels actes commemoratius del cinquè aniversari de la mort de Francesc Macià. Va anunciar que la pronunciaria avui, a les 8.15 hores de la nit, i que seria retransmesa per totes les emissores.

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)

28 de desembre de 1938.

No fa tant de fred: al matí estàvem a dos graus i mig sobre zero. Treballo al Noguer. He sentit forts bombardeigs, però no tan seguits com aquests darrers dies. Rebo carta de George Macy: diu que ha cursat les meves cartes demanant ajut per als escriptors catalans necessitats.

A la tarda vaig a Cubells. Veig llenques de glaç de prop de tres dits de gruix. El cim de les Agudes és ben nevat: diríeu una muntanya alpina. De Nord a Sud passen núvols de foc, ràpids.

El vel de maia.

Dietari de la guerra civil (1936-1939), 

Marià Manent

(Edicions Destino, 19754)

Escrit des de Viladrau.

Barcelona, 28 de desembre de 1938.

Una noia em deia el seu remordiment, perquè, malgrat les facilitats existents, no ha tornat a oir missa, ni a combregar -ni a confessar-se.

Cas d'aquestes dues germanes, encintes: els promesos, al front. L'una es casa, l'altra ja és vídua, sense haver-se casat.

Al llarg de la meva vida, Ferran Soldevila (Edicions 62, 1970)