Al pati

L’evolució de la humanitat no sempre és acumulativa ni positiva. No necessàriament avança cap a més civilitzada. Per si algú en té algun dubte, la darrera prova és la baralla de porteres –amb el màxim respecte per als quefers de les porteres– que han protagonitzat aquests dies els alcaldes de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Es veu que els dos alcaldes estan a mata-degolla, perquè Sant Antoni ha prohibit que passin camions per uns carrers que porten a Sant Pere. La cosa té diverses complicacions i danys col•laterals, i les manifestacions públiques dels alcaldes, que, per adobar-ho una mica, són del mateix partit, fan pensar més en dos galls enfilats que no pas en una possible entesa.
És fantàstic. En aquesta època de treball transversal i en xarxa, de mediadors culturals, socials i de conflictes, de tallers de comportament adequats i civilitzats, de mil canals de comunicació i remeis extraordinaris per, ara sí, xerrar, actuar i fins i tot trempar com Déu mana, resulta que s’imposen les batusses de pati d’escola. Batusses que, pel que fa el cas, vilipendien temps i diners públics. D’acord que les trifulgues veïnals són més velles que l’anar a peu i tant antigues com les paelles per solucionar-les. Però el pitjor és el que insinuen situacions absurdes com aquesta: que el rebost –el municipal també– ha quedat buit d’una cosa tant senzilla com necessària: el sentit comú. Avisin quan el tornin a omplir.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 22 d'octubre de 2010)