divendres, 12 de novembre de 2010

Maniobres

A casa expliquen que l’avi Ton, un pagès de pedra picada, sempre parlava meravelles de les monges de l’Hospital de Granollers. Fins i tot quan li van haver de tallar una cama, una monja abnegada i afable que molts vallesans deuen guardar en la memòria, l'Enriqueta, aconseguia animar-lo. Si dic això és per reconèixer el pòsit i herència religiosa de l’Hospital. Un passat que no estaria bé que enterbolissin els dos membres de la cúria –de l’església de Sant Esteve de Granollers, per ser exactes– amb presència en el Patronat de l’Hospital, de deu membres. La maniobra del Bisbat i l’església per intentar forçar que al centre no es facin avortaments és lamentable. Una altra cosa és el que puguin pensar íntimament d’acord amb la seva moral i, evidentment, el que pugui decidir cada metge amb la seva consciència. Ara, els dos vocals no poden obviar que l’Hospital ha tingut sempre una vocació de servei públic, fos quin fos el pressupost o el teló de fons de l’època.
Ja que hi són, ja que la representació eclesiàstica es manté en el patronat, si per alguna cosa hauria de vetllar és per retallar el temps d’espera d’operacions, proves i urgències, pel bé dels que encara estem vius. I no per encendre focs i sortir amb siderals rebregats més propis del segle passat. Tots els ho agrairem fins l’eternitat. I si algú hi llegeix demagògia, que miri, per alleujar-se, els arguments antiavortistes. O “en favor de la vida”, que diuen.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 15 d'octubre de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada