dijous, 9 de desembre de 2010

Carnavals enfarfegosos

Els carnavals òrfics
Autor: Joan Carles González Pujalte

30è premi ‘25 d’abril’
Editorial: Viena
Barcelona, 2010
Preu: 10 euros
Pàgines: 48


L'orfisme és un corrent pictòric emparentat amb el cubisme que cerca la supremacia del color. I de color n’està ple "Els carnavals òrfics", un llibre eminentment pictòric, si es pot dir així, ja des de l’inici. Les dedicatòries fan referència a tres pintors que ens porten aquest esclat del color: Delaunay, Miró i Feininger. En aquest llibre de poemes, Joan Carles González Pujalte assaja una transposició d’aquesta pintura a la poesia, amb peces que basculen entre una forma narrativa i un joc d’imatges estridents, com qui intenta configurar tot el conjunt d’un quadre carregat d’esquitxos potents de colors.
En realitat, però, el llibre queda embarrancat en aquests esquitxos. Els carnavals que ens serveix González Pujalte en forma de catorze poemes resulten, en determinats moments, excessivament enfarfegosos, amb un sorprenent gust per l’ús de l’epítet que li resta embranzida i que el fa avançar a batzegades. En alguns poemes, el vers que va traçant és massa desordenat (no perquè sigui lliure); un desendreçament carregat que pot arribar a desorientar el lector.
L’autor, nascut a Mataró el 1963, llicenciat en història de l’art i que es dedica a la docència, pentina el poemari amb referències als colors, les diferents versions de la llum i als pintors que els han tractat (amb noms com ara Vermeer, Matisse, Van Dongen, Van Der Weiden). Llum, art i bellesa traspassen el llibre. Una atmosfera onírica senyoreja un grapat de pàgines. En ocasions, però, aquestes imatges irreals queden isolades, poc travades entre si i en el seu conjunt. Sembla que el fil que intentaven estendre cap al  lector es quedi a mig camí.
Sigui com sigui, dins aquest rerefons oníric, hi ha alguns centellejos notables, com aquest: “Mesura les passes, que la bellesa també / s’esclafa com un ou de tórtora / quan cau de la teulada”.
Des del seu primer llibre, editat l’any 1998, González Pujalte ha publicat un bon grapat de poemaris. "Els carnavals òrfics" és el seu catorzè volum de poesia, amb algunes diferències substancials respecte l’anterior, "Silur", publicat just el 2009. "Silur" (3r premi de poesia Oriol Rossell 2009) és molt més personal i íntim, amb poemes obertament narratius que apel·len, com a mínim en una part, a elements més quotidians. "Els carnavals òrfics" fan l’intent d’aïllar i treure suc d’una matèria molt més concreta i abstracta alhora, un esclat de colors pictòrics, que aquí, però, queden concentrats en un aiguabarreig.

(Publicat al suplement de Cultura de l'Avui, el dijous 11 de novembre de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada