divendres, 28 de gener de 2011

Il·lusió 5 - Por 0

Sortíem a passejar el tip del dinar nadalenc i ens vam trobar l'Emili, aqueferat, que carregava un parell de xais a la furgoneta. L'Emili és un pastoret bo. Si Folch i Torres no hagués fet la feina, segur que ja l'haguera fet ell. És una de les ànimes dels Pastorets de la Garriga, que encarna el que significa aquesta representació, aquí i arreu del Vallès Oriental. A la Garriga, sota la direcció d'un quartet de luxe -Jordina Font, Xavier Gotanegra, Joan Monells i Albert Vilar- mouen gairebé 200 persones, de totes les edats i procedències. Una gentada, una feinada i una quantitat espectacular d'esforços units amb il•lusió i per a una il•lusió compartida: un muntatge atractiu i trepidant.

La il•lusió ho belluga tot i per això cal vindicar-la tantes vegades com faci falta en aquest any que s'enceta carregat de núvols amb cua de retallada econòmica. El grup musical Mazoni exigia eufòria, i potser, certament, la cosa està complicada, però golejades d'aquesta mena no les hem de perdre de vista, per seguir somiant i, sobretot, endavant. La il•lusió bat dificultats i porta a escena uns Pastorets que canten i ballen, i segur que els mals espanten. Quan la por té una ocasió de gol, em ve al cap la frase de la Pepeta de ca l'Arcís, al barri del Serrat de l'Ametlla: “la pooor? La por se la fa un!”

(Article publicat a la contraportada del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental, el divendres 9 de gener de 2011)
 
PS.- Una mà de fotos del Pastorets de la Garriga, aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada