Tita

Es veu que el rector de Sant Celoni passa uns problemes de consciència terribles, es diria, fins i tot, que acollonants. Ai, perdó, que en anomenar els picarols o, per extensió, el seu conjunt escultòric, li sobrevenen uns maldecaps d’esperit que l’incomoden quan assisteix a les reunions del patronat de l’Hospital de Sant Celoni. De petita, me’n recordo de preguntar: “què és una vasectomia”? I a casa responien, senzillament: “això és que li han lligat la tita”. Explicat així, puc entendre que al senyor rector el prenguin no només problemes de consciència, sinó uns remolins de panxa cosa de no dir. És ben cert, però, que ha estat d’allò més conseqüent.

El que no acabo d’entendre és que s’oposi a la pastilla de l’endemà. En aquell instant, la cigonya que ve de París –oi que m’agafen?– encara no ha començat el viatge cap aquí i tot just està fent un gintònic de celebració en una terrassa del Marais, no sé si comprenen on vull anar a parar. Seguint la mateixa lògica “cigonyesca”, també podrien ser motiu d’heretgia el santíssim Espidifen que ens deslliura de qualsevol maldecap en algun moment clau, o bé la nata muntada que farceix la temptació dels pastissos. És clar que, per píndoles, en un sentit espiritual però, sobretot, de seguretat personal, haurien de generar més neguit les Viagra, que, en segons quins casos, fan fer uns malabars per prendre-hi mal. Ja em disculparan, però la cosa té collons.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 25 de març de 2011)