divendres, 24 de juny de 2011

Tot és una merda...


L’orografia política als ajuntaments vallesans s’ha deixat una mica d’invents estrambòtics, equilibris impossibles o impensables i, també, s’ha deixat una mica d’hòsties. Una mica. Un cop d’ull a la feinada d’aquest diari per portar-nos l’ordenació de cada consistori permetia constatar que, fins i tot en els casos amb un repartiment de regidors més atomitzat, les votacions, el dia de l’investidura, havien evitat certes temeritats. Més enllà del color dels partits, resultats incomprensibles o alguna “torna” de fa quatre anys (la Llagosta per Montornès?), en aquest inici de mandat sembla que s’ha produït un petit salt. Com a mínim, en un primer moment, per poder tenir un alcalde clar, com és el cas de les Franqueses. En un altre poble que venia d’un mandat amb moció de censura, la Garriga, la majoria d’intervencions dels portaveus dels partits apuntaven, d’una manera o altra, ganes d’encetar una nova etapa. “Todo nos parece una mierda menos lo vuestro”, diu una lletra del grup Astrud, tan extravagant i dislocat. Ara corren temps en què tot ens ha de semblar una extraordinària merda, fins i tot, també, allò vostre. Com més merda i més col·lectiva, millor, es diria, en algun cas. Però com que de merdes encara s’ha de demostrar que l’home –i la dona– en pugui viure, mirem el got a mitges i fem per omplir-lo, si es pot dir així, entre tanta marea líquida. D'allò vostre i d'allò nostre.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 17 de juny de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada