dilluns, 24 d’octubre del 2011

Embornals

Suposo que és perquè anem tan ràpid o mirem a una altra banda o tenim prou feina, que no ens aturem a explorar el significat tel•lúric de certes coses. “Va, ara m’aturo en sec i penso en les raons epistemològiques d’aquell tema”. No, potser no seria el que diem més sovint. Però un dia d’aquests de retards al servei de trens, en què el trajecte s’allargassa capriciosament, com un badall que mai s’acaba, em va regalar temps.
A Bigues diu que han robat darrerament les reixes dels embornals. El fet és reiterat. Comença a provocar problemes a qui circula pel carrer i ha posat la mosca al nas a l’Ajuntament, que les ha d’anar canviant. Arrenquen aquests elements del carrer per després vendre’n el ferro a qualsevol preu. Si fa un temps ens haguessin dit que assistiríem a aquesta mena de furts, ni ens ho haguérem cregut. No cal encendre totes les alarmes de bombers com burros, però és simptomàtic, és clar. Hi ha una economia que ens passa per sobre, de maniobres de caixes, números mastodòntics de bancs, acomiadaments que no procedeixen de caixes, mercats internacionals (aquell monstre que ens fita, els mercats!), xifres i cartes que no lliguen...I hi ha una mena d’economia, de subsistència arran de terra o fins i tot, subterrània, que arrenca reixes de clavegueram, cable elèctric o fil de coure. Precisament un tros de fil és el que van robar, de la línia ferroviària, el dia que buscava el significat tel•lúric de certes coses i el tren anava tard.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 7 d'octubre de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada