Palpentes

Si el segle XVIII va ser el segle de la llum, a aquest on caminem no sé esbrinar com l'haurem d'anomenar. De petits, ens deien: “apaga el llum, que gasta” per quan t'havies deixat el llum del quarto encès sense ser-hi. Ara llegim amb atenció les notícies sobre les “apagades selectives” per estalviar en el rebut dels pobles. L'última que recollia aquest diari l'altre dia era “l'apagada selectiva” de fanals als polígons de Sant Celoni. El concepte “apagada selectiva” semblaria que recorda allò dels atacs preventius, sinó fos perquè les retallades, per ofensives que es prenguin, resulten més un replegament. Però tornem a la llum. Jesús Moncada deia que “en un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites”. Portat al món dels quilowats, en un tres i no res hem passat del regnat dels leds, de les places noves amb vestits de lluentors pels quatre cantons, a anar a les palpentes -en molts sentits- i mirar d'arreplegar un raconet més: veure clar que no calen gaire focus sobre polígons industrials i que tampoc cal esperar que l'últim que marxi apagui el llum. Per aquest motiu s'elaboren plans municipals d'estalvi energètic que s'implantaran, com a Sant Celoni, de manera progressiva. La propera parada, deia la notícia, seran els equipaments públics, on, en pro de l'estalvi, es posaran en pràctica més “plans energètics i la col·laboració ciutadana”. És a dir, sentit comú i allò que ens deien de petits, oi? Tot torna.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 27 de gener de 2012)