divendres, 20 d’abril del 2012

A la cuneta

Algunes imatges fan venir fred, com petrificades en un racó escorat de la realitat. De fa temps hi ha un petit cotxe abandonat, sense res aparentment malmès, en un voral de la C-17. Tot i la crisi, que ho fa saltar tot pels aires transvestida d'esperpent perpetu, malgrat la gent que ha viscut per sobre de les seves possibilitats per adoptar cotxes raquítics per abandonar en un voral d'autovia, hi ha un intent reiteratiu de reproduir un cert ordre. Per miratge que sembli. Esmerçar-se en una aparent normalitat, un xiular a una altra banda cultivat arreu. I qui no, que llanci la primera pedra. És clar que hi ha xiulets i xiulets, si no no s'entenen els escarafalls desprevinguts que s'encenen davant “la ciutat cremada”. (Per seguir llegint, vés cap aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada