Moviment

L'estada per setmanes d'un familiar a l'hospital et fa obrir més els ulls davant la realitat de les instal·lacions sanitàries. Quan et toca de prop veus més clar que l'hospital és de tots -no és pas tant obvi-, que la fragilitat més o menys gran de la sanitat pública, aquest equilibri intricat -vegi's el cas recent de l'Hospital de Granollers, la punta de grip i la falta de llits que recollia aquest diari- ens afecta i ens en fa dependents. Però depèn, també, de nosaltres. Del que li exigim, però alhora del que li donem, tant al centre hospitalari com als recursos sanitaris que ens poden agombolar. Quan t'hi trobes, et fixes amb si la instal·lació és adequada o revellida, amb el que hi ha o el que creus que hi falta. Tots els detalls prenen més força quan és hora d'ajudar al pacient. Per tot plegat són valuosos gestos com el de la Mitja de Montornès, que es corre aquest diumenge, de donar part de la recaptació de la Mini a la secció de pediatria de l'Hospital. A més, el seu principal patrocinador -l'empresa Henkel- destina mig euro per cada inscrit a la Mitja i a la cursa de 5 quilòmetres per a projectes de la Creu Roja. Són accions significatives que emparen més del que puguem pensar, un de mica en mica s'omple la pica arrelat al nostre voltant, que ens hi acara, i que ens fa conscients que amb el nostre moviment alguna cosa es belluga. Per difícil que sembli. I que el moviment es constata caminant. O corrent.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 9 de març de 2012)
La fotogaleria d'EL 9 NOU, aquí
* La fotografia de dalt és d'Agnès Vidal