divendres, 11 de maig de 2012

Anem, anem

En Joan-Lluís Lluís, trobat en una de les taules de l’Horiginal l’altre dia pel recital de poesia sèrbia, l’havia avisat: “vas a la Missa Pagesa? Doncs menjaràs conill”. La Cronista de Pega pensava que en Lluís estava de broma, ja se sap que l’escriptor nord-català és més de xocolata desfeta que no pas de conill. En qualsevol cas, la Cronista de Pega, que és molt de conill, i si és de gàbia, millor encara, estava altament motivada per assistir a la Missa Pagesa. És molt devota de Dolors Miquel, dels seus versos estridents i esquinçadors de l’estar-se d’hòsties de qualsevol mena. Amb cops de timbal potents (és per dir que domina el ritme) Miquel les etziba a tort i a dret i si queda algú encara amb cap li clava un ganxo definitiu. Qualsevol intent de portar a l’escenari els poemes de Miquel té una cosa segura, de guanyada: la fermesa i personalitat dels seus versos. La Missa Pagesa (poemari premiat amb el Gabriel Ferrater del 2006) és un espectacle de la companyia Nozomi 700 Teatre, que es va estrenar a la Kinzena Poètica de Vilafranca, i que des d’ahir i fins al 20 de maig estarà a La Seca. Unes pertorbacions de darrera hora van fer del tot impossible a la Cronista de Pega assistir-hi. Entre les seves connexions literàries, sempre n’hi ha alguna que, per molt de tort que vagi, fa efecte i arriba: el senyor Ensems Malgrat-tot i Puigquellur ha tingut a bé d’enviar per aquest blog les seves impressions sobre la Missa Pagesa, perquè quedi constància de tal esdeveniment escènic. Potser detectin un cert deix noucentista en el senyor Ensems, però malgrat tot, la seva prosa precisa se’ls endurà, envolats. Aquí la seva crònica impol·luta tal i com ens l’ha enviada: (per seguir llegint, vés cap aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada