divendres, 11 de maig de 2012

"Que la necessitat cremi el temps"

Es pregunta si a d’altres també els passa: que amb poemes d’una llengua que sona totalment estrafolària se’ls en va el cap, costa concentrar-s’hi i acaben bufant núvols. Anit, la Cronista de Pega (a casa vostra no ho dèieu allò del “Ciclista de Pega”?) es va posar a prova amb el recital de poesia sèrbia a l’Horinal, aquell epicentre poètic dels dimecres que ahir ho era una mica menys, no per res, sinó sols perquè la poesia aquesta setmana i mitja està escampada i va per diferents cases de Barcelona. Quan diem poesia sèrbia vol dir escrita en serbi de debò. La Cronista de Pega ho va preguntar, per si de cas, perquè desconeix els designis de l’aiguabarreig de llengües eslaves, i efectivament, era serbi. Una llengua que deu tenir uns PKSXBGTR de parlants. (Per seguir llegint, au, fent cap cap al Barcelona Poesia!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada