diumenge, 24 de juny de 2012

Cases barates

Molts pobles en tenen. La memòria popular, el llenguatge ras i curt sense eufemismes, els donava aquest nom. De vegades, en el to hi podia haver un punt de menyspreu. Però les “cases barates” condensen els canvis del país, de la comarca, de Granollers, en l'últim mig segle. Segons com i segons qui prefereix fugir d'aquest terme, que no sigui dit que va viure a les cases barates, com qui prefereix que no sigui dit que ve de pagès, com qui no en té ni idea de res i vol passejar-se pel món pensant-se que ho sap tot. El nouriquisme ha fet molt de mal a un grapat de paisatges mentals que pensen que tot ha de ser nou i car i lluent, i s'ha de fer com si sempre hagués estat així, que el cotxe més gran i ràpid l'has de tenir tu. I no el veí. Doncs tu, nap-buf, segurament mai tindràs la pensada extraordinària d'unes veïnes dels pisos del Primer de Maig de Granollers que han començat a recollir fotos del barri, per guardar i fer-ne lluir la memòria. Ara fa 50 anys que les famílies van entrar a viure als 350 pisos que formaven el grup Victòria, una segona fase d'aquests pisos sindicals, situats a l'aleshores “avenida Victoria”. Tu, nap-buf, potser mai sabràs gaudir del sopar que aquestes veïnes, fa mig segle unes nenes, han organitzat per retrobar-se amb el veïnat amb qui van compartir un determinat imaginari vital i de ciutat. Tu mai sabràs que aquesta és una veritable victòria.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 23 de març de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada