Aquests dies s'han succeït les experiències de negació freudiana. “No vindran els homes de negre” i vénen, encara que sembla que només vinguin a prendre uns gintònics. A través del mateix mecanisme, afirmen que això no és Grècia o tampoc Uganda, però no són capaços ni de definir un mínim contorn del que ens sobrevola. I entremig, algunes cròniques sobre l'innominable –allò que tampoc és un rescat– agafen un to, més que mai, d'homenatge literari al recentment desaparegut Ray Bradbury i Les cròniques marcianes.
Aquests dies s'han succeït les experiències de negació freudiana. “No vindran els homes de negre” i vénen, encara que sembla que només vinguin a prendre uns gintònics. A través del mateix mecanisme, afirmen que això no és Grècia o tampoc Uganda, però no són capaços ni de definir un mínim contorn del que ens sobrevola. I entremig, algunes cròniques sobre l'innominable –allò que tampoc és un rescat– agafen un to, més que mai, d'homenatge literari al recentment desaparegut Ray Bradbury i Les cròniques marcianes. (Per seguir llegint, vés cap aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada