dissabte, 22 de juny de 2013

A la perifèria

Això d'haver nascut a la perifèria proveeix d'una certa distància cap a les coses. A una distància de Barcelona, a una distància del centre del poble, a una distància de les famílies d'upa, de les grans biblioteques heretades... No passa res, a Barcelona algú també es pot sentir suburbial (que no marginal). La situació de raval és més un imaginari mental que no una qüestió purament física o geogràfica. N'hi ha que neixen i es fan en un entorn que els porta naturalment a ser i xerrar i bellugar-se d'una manera determinada (de determinisme). I així surten grans moralistes de l'esquerra i grans moralistes de la dreta –alguns forjats en les millors escoles, no es pensin– i emergeix el concurs per ser el més pur en la defensa d'un pati delimitat. Com si no hi hagués cap altre pati i fos impossible ni tan sols imaginar-lo. I apareixen “els més papistes que el papa” que, de tan previsibles, superen fins i tot els seus homòlegs vaticans.

A la perifèria no sobta l'existència de quillos, pelats i molts altres perfils ciutadans allunyats de qualsevol anhel independentista. O de qualsevol altre anhel i inquietud. Els coneixem i sabem de l'esforç per convèncer-los. A la perifèria, les proclames puristes de segons quines posicions independentistes donades a la marrinxa intestina i “tu més” fan arrufar el nas. Això no és cap concurs de res, no hem vingut a competir per qui és més independentista que ningú, qui és capaç de dir-la més grossa i, a sobre, fer com si no passés res. No és un concurs d'exhibicionisme de colors, estètic i estèril. No cal, tot això ja ho fan a les Espanyes: absolutament narcotitzats per cap hipotètic procés democràtic per a la sobirania de Catalunya, els vénen basques de tots colors. Per aquest motiu tanquen la boca de fiscals en cap, perquè en el concurs de la intransigència i puresa d'allò que entenen per espanyolista i defensor de l'essència espiritual d'Espanya –sips!–, no hi pot haver cap escletxa. Encara que només siguin imaginacions seves

(Article publicat el divendres 15 de març del 2013 al diari El Punt Avui)

* Imatge extreta d'aquest blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada