dissabte, 29 de juny de 2013

Autèntic

Òrrius és un poble del Maresme que ningú diria que fos del Maresme, l'arcàdia feliç dels meus estius d'infantesa. Protegit per la muntanya de Céllecs, no veu el mar, com a màxim el clissa des de Sant Bartomeu i en un dia clar. Els participants a l'aplec a Sant Bartomeu que fan aquest diumenge les assemblees nacionals del Vallès Oriental i del Maresme potser el vegin. Però no era d'aquesta bona pensada que volia parlar, sinó d'una altra. Els Amics del Pessebre Vivent d'Òrrius s'han empescat una moguda de les gruixudes per un poble tan petit i autèntic com aquest: crear un gegant popular. Encara més: crear “un gegant d'autor amb elements històrics del poble”. D'autor? Sí, el disseny l'ha fet l'escultor i pintor Manuel Cusachs, amb taller a Òrrius, i l'ajut historiogràfic de Josep Maria Roqué i Margenat. L'altre dia van presentar la maqueta del gegant i han iniciat una campanya a Verkami per finançar el gegant definitiu, l'Andreu de Scéllecs (nom de gest màriuserrià).

En un temps que tot convida a tancar-se a casa i recitar planys, en un temps que allò autèntic va més buscat que mai, la creació de l'Andreu de Scéllecs és pura autenticitat. Mireu a Google: “llengua, habilitats i autenticitat en la nova economia globalitzada”, “simulació, patiment i autenticitat” aplicat a Espriu, “una filosofia de l'autenticitat”... La revista Valors li va dedicar un número i l'identificava com un dels valors que ens falten. Els primers gegants d'Òrrius es van fer en els somnis de llibertat de la represa democràtica. Ara hi ha un grapat d'anhels més enllà, a prova de tota mena de xàfecs. Si tot va bé, l'Andreu de Scéllecs estarà a punt per l'estiu. Un feix de mans i caps l'hauran creat i materialitzat l'esclopet, el barret de caçador, el fusó (eina per tallar el raïm), l'escut, el saquet de monedes (record del Tresoret d'Òrrius)... Autenticitat col·lectiva: només que la prenguéssim de xarop, no miraríem els somnis del passat amb l'aire nostàlgic d'avui ni perdríem partits abans de jugar-los

(Article publicat el divendres 3 de maig del 2013 al diari El Punt Avui)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada