divendres, 10 de gener del 2014

10 gener 39

Molt estimat pare:

Vaig rebre la teva postal del 30 i la d'en Jordi de l'1 i la carta de la Montserrat també de l'1. Des del dia 3, en què vaig escriure a en Jordi, no us havia escrit; tenia moltes ganes de fer-ho, però aquests dies, com tu suposes en la carta de l'Escartín, he tingut molta feina. Aquesta nit passada és la primera que he dormit sencera des de fa tres dies. Afortunadament, de menjar he anat passadoramente i no he patit fred (tinc les mans en molt bon estat, gràcies als guants, també). En la rectificació de front que hem tingut, hem posat ja 14 o 15 centrals telefòniques (i les que posarem fins que arribem a Barcelona!).

He deixat les cartes unes hores per anar a tirar una línia i dinar: ha sigut una línia de les més ben tirades des que sóc a transmissions: hem dut les bobines amb el carro (la motortizada de la companyia) fins a mig camí i allí, uns han anat en una direcció i els altres en l'altra, pel dret. Aquests dies s'han pogut comprar conills, porcs i cabrits, i hem pogut tenir carn fresca abundant.
Abans-d'ahir va fer anys del naixement de la Marioneta. Quins Reis els d'aquell any en què va néixer la germaneta, que van dur una carta que deia que "el nen el portarem quan no faci tant vent", tan diferent del de fa 4 dies! Mai més tindrem uns Reis ni cap festa d'aquestes com les passades: les pròximes podran ser en pau, però quina pau tan diferent de la dels passats anys: el país arruïnat per una g.c. que no haurà servit per a res i tantes famílies desfetes! No sé què passa que m'he posat a donar-te records tristos; i això que no estic pas de mal humor ni massa preocupat pels moments tràgics que passem.

Fins al dia del meu Sant vaig estar molt bé en un destacament d'òptica, però aquell dia em donaren la notícia del que va passar en el front i a l'endemà haguérem de marxar. Estàvem allà, al mig de la bossa que feia el front, i de llavors anàrem cap a les vores del flanc. Ara estem en una casa molt poc confortable, però com que en aquest país hi ha molta palla, per dormir tinc una manta cosida i plena de palla que m'abriga molt (sincerament: cap nit he passat gens de fred, i de dia, en aquests dies rúfols, amb el foc tampoc se'n té). No som en cap poble, però es veu Ossó ací prop; la nit d'ahir, vaig estar fent guàrdia al comandament i el capità d'estat major i el comissari de la divisió em van felicitar perquè m'havia posat tan bo en la guerra. Llavors el comandant digué: "Es así como se hacen los hombres, y no viviendo tranquilamente en su casa" (és català, però li sembla que no fa militar parlar en sa noble llengua). Si per fer homes calgués enfonsar el país que els ha vist néixer en la guerra més vergonyosa, no costaria poc fer homes! Dic ara jo.

En aquests dies he fet moltes coses, però no tenen gaire interès, no podent donar els noms dels pobles on he estat: ha sigut recollir i estendre línies. El correu va molt bé, de manera que si quan rebis la present la cosa continua igual, pots enviar les coses que vaig demanar-te. Avui he perdut la ploma entre la palla, em posaré tot seguit a cercar-la, però no crec que pugui trobar-la, de manera que t'agrairé que m'enviïs també un mànec petit amb un tremp que carregui molta tinta.

Adéu, estimat pare, t'envia una abraçada el teu


Manel

(Carta escrita des de la zona de guerra del Segre, sense numeració)


Cartes de la guerra.
Maig 1938-gener 1939.
(Publicacions de l'Abadia 
de Montserrat, 1996)

* Semblança biogràfica de Jordi Rubió i Balaguer (el pare)
* Lectura dramatitzada d'aquestes cartes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada