(...)
El doctor Negrín, que sempre s'ha mostrat partidari d'una resistència numantina, demanà fa dos dies al president Companys una al·locució per ràdio dirigida als catalans. (...)
"En aquesta guerra, catalans, ens ho juguem tot, fins el nostre nom.Sento la vergonya i el dolor immens que em revolten amb glopades de coratge i de ràbia, en pensar en la gran extensió de terra catalana de les comarques lleidatanes i tarragonines que està en poder dels invasors. Em tremola el cor de pensar-hi. Però, catalans, no han d'anar més endavant. Cap de nosaltres no ha de restar inactiu: totes les hores; totes les forces, totes les inquietuds, totes les energies humanes i sobrehumanes per barrar el pas a l'invasor."
(...)
"Amunt el cor i clavats de peus a terra" Hem d'ésser de granit i de flama. Sota les hores aspres que són i que puguin venir es manté la confiança que molts factors fan albirar. Aguant, que els dies es precipiten a favor de millors possibilitats! Amunt!"
El senyor Companys ha acabat la seva al·locució afirmant que avui mateix ha visitat la tomba de Francesc Macià, en la qual ha dipositat unes flors. "Llavors he sentit, i fins i tot crec haver dit això: 'Descansa. No hi arribaran. No pertorbaran el teu descans. No profanaran el teu sepulcre. Visca Catalunya! Visca la República!'."
L'al·locució ha durat quasi mitja hora i en alguns llocs públics s'ha seguit a través d'altaveus, ja que són poques les famílies que disposen d'un aparell de ràdio, sobretot després de l'ordre de lliurament establerta pel control policial.
(...)
La premsa barcelonina atorga gran importància a les manifestacions que se celebren en diferents països europeus, en contra de l'embargament d'armes per a Espanya, considerant que només ha perjudicat el bàndol republicà, igual que la retirada de les tropes estrangeres.
Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada