28 de gener de 1939.

Des d'anit passada, Antonio Machado ja és a França. Després d'uns dies a Cervià de Ter i a Viladasens, avui amb la seva anciana mare, el seu germà i la seva cunyada, el poeta ha pernoctat en un vagó de ferrocarril, a l'estació de Cervera. No hi havia cap allotjament millor. "¿Llegaremos pronto a Sevilla?", pregunta contínuament la senyora Ana Ruiz. Al poeta li han ofert d'instal·lar-se a París, per compte de l'ambaixada espanyola. Antonio Machado ha dit que és una ciutat molt cara i que s'estima més quedar-se prop d'Espanya. El lloc escollit és Cotlliure. (...) Antonio Machado trigarà només vint-i-cinc dies a morir a la població rossellonesa, i tres dies després ho farà la seva mare.

Autèntiques allaus humanes accedeixen per carreteres i camins davant de la frontera francesa. Oficialment, el pas és tancat per a tothom que no disposi de passaport convenientment visat. França, que veu el problema que li cau a sobre, ha proposat a Franco l'establiment d'una zona neutral, en territori espanyol, en la qual els refugiats serien atesos pels països europeus. Però el pla ha estat rebutjat. Franco vol que les seves tropes arribin fins a la mateixa ratlla. Álvarez del Vayo ha travessat aquests dies la frontera d'un costat a l'altre, fent gestions amb l'ambaixador i amb el Prefecte dels Pirineus Orientals. I, a la fi, avui, el govern ha accedit que passin 15.000 dones, nens i soldats ferits. Totes les seves pertinences, tret del que puguin portar a sobre, s'han de quedar en territori espanyol, i els soldats han de lliurar les armes. El doctor Negrín i el delegat britànic de la Societat de Naciions, senyor Molesworth, han contemplat el començament de l'èxode i han vist com molts ferits eren brutalment rebutjats pels soldats senegalesos i els policies de la Garde Mobile. "¡Dios mío, Negrín, no pueden obrar así!", ha exclamat l'anglès amb indignació. "Sí pueden", li ha contestat tristament Negrín.

(...)

Avui les tropes atacants han arribat als encontorns d'Arenys de Mar i per l'interior, a mitja tarda, han entrat a Granollers, autèntic Guernica de Catalunya, pel bombardeig sofert fa pocs mesos, en què les bombes italianes causaren alguns centenars de morts. Hi va haver diverses protestes internacionals i el mateix cardenal Pacelli, secretari d'Estat del Vaticà, comparegué davant del comte Ciano per pregar-li moderació.

(...)

Hem de dir que avui les tropes franquistes han entrat a Caldes d'Estrac, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Vallromanes, Alella, Castellar del Vallès, Avinyó, Sant Joan d'Oló, Calders, Talamanca, Organyà i Fígols d'Organyà.

(...)

S'ha confirmat a Barcelona el que ja deien els qui escoltaven Radio Sevilla: que molts bitllets de banc que abans del 18 de juliol de 1936 tenien plena validesa, ara no tindran altre valor que el del paper. Avui s'anuncien les sèries de bitllets de 1.000, 100. 50 i 25 pessetes que es poden canviar pels que s'han emès en l'Espanya franquista. Tots els altres, emesos després de 1931, es declaren il·legítims. S'anul·len també aquells bitllets, de sèries declarades vàlides, en què van estampar aquestes dues paraules: República Española.

Diari de la caiguda de Catalunya,

Josep Pernau (Edicions B, 1989).

(Un relat periodístic dels últims 49 dies

de la Catalunya republicana)