diumenge, 5 de gener de 2014

C-17

Que és bonic i necessari acordar mirar de posar-se d’acord per tirar endavant projectes? I tant. I encara ho és més que els projectes fructifiquin. I encara ho és més que aquests projectes tinguin una incidència directa –directament positiva– en la gent que viu en això que en diuen territori. Si ara als pobles que no són Barcelona els hi hem de dir territori no sé com li acabarem dient a la gent que hi viu. La declaració de la C-17 també s’haguera pogut dir de la R3, però entenc que aleshores feia més lleig. El document –o compromís– apunta vies interessants, que no per evidents deixen de ser interessants. Reitera alguns mantres que, de tant mantres, fan mandra: el meu preferit és el del parc del motor del Circuit (quants brindis al sol acumula? On és la indústria especialitzada que havia d’anar al polígon del Circuit?); aquest, en competència directa amb la línia orbital de...Ah, no, he vist orbital i he pensat que parlaven de la línia ferroviària orbital. Però no. Ara del Quart Cinturó, que deu fer lleig, en diuen Ronda del Vallès. També hi ha algunes idees antigues, consistents en repetir manta vegades les paraules “polígon” i “urbanístic” a veure si apareix el geni de la llàntia. Però si la mateixa Diputació –del territori!- ha encarregat un estudi de com reciclar els polígons! Tot això, dit amb els millors desitjos que la declaració de la C-17 no ens ompli de fum i ens deixi veure els arbres, les estrelles, els polígons i les arestes del polígon.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 29 de novembre del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada