(...) El dimecres 18 hi hagué una novetat, quelcom que al fons donava la raó a la meva tesi que convenia tenir més contacte amb el Govern de la República. Negrín convocà una reunió del Consell de Ministres a la qual assistiren Martínez Barrio i Companys. Segons les referències que aquest ens donà, Negrín féu una exposició de tal com ell veia la situació, que digué que era greu, però no desesperada. En el curs del debat Companys havia fet les reserves del gran error que fou haver prescindit per tant temps de Catalunya, de la qual ara, a darrera hora, demanaven el concurs, quan l'havien buidat de contingut i d'esperit. Segons deia Companys, les seves paraules varen fer una gran impressió als ministres i fins al mateix Negrín. Però se separaren sense haver acordat res de positiu. Era massa tard per a les rectificacions salvadores; tots anaven ja a remolc dels esdeveniments i no hi havia altre recurs que el de procurar salvar tot el que poguéssim de l'inevitable naufragi. Per la nostra part, preservar a l'exili la continuïtat institucional i la nostra cultura.
La guerra 1936-1939. Memòries,
(Editorial Pòrtic, 1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada