En algun casset vell havia sentit en Jaume Arnella cantar ‘Preserven el parque': és aquella cançó 'kumba' –i popular mexicana– que diu “el parque es tuyo y es mío, los niños necesitan el parque”. Ara Barcelona introduirà nous elements als parcs per adequar-los als “temps” que “estan canviant”, amb noves tecnologies i figures infantils pròpies i actuals. Quan el folklorista i romancer cantava això segurament hi havia una batalla d'espai públic per guanyar. Però el temps no passa per certes coses: per mantenir el parc, que és feina de tots; per tenir un espai de joc on més falta fa, o, fins i tot, per poder trobar-hi una ombra. Estaria bé no oblidar-se d'aquesta mica de sentit comú, sigui arran de terra o de cautxú.
(Apunt publicat al diari El Punt Avui el 29 d'abril del 2014, en relació al reportatge "Parcs amb segell propi")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada