Francesc Pi i Margall va ser el segon president de la Primera República Espanyola. Si aquesta primera república va durar poc, el seu mandat encara va ser més escanyat: trenta-vuit dies. Després del cop d'Estat que va tornar a imposar la monarquia borbònica, Pi i Margall es va retirar de la política. Això sembla una sonsònia, però tot just estem parlant del segle XIX. Després, a les acaballes ja del segle, aquest polític barceloní va ser l'únic líder republicà que es va mostrar favorable a donar la independència a les colònies. (La sonsònia és d'una vigència espaterrant). És més, es va oposar a la guerra contra els Estats Units, que era tingut per un model de democràcia republicana i federal. Al segle XIX un cop d'Estat va treure Pi i Margall del govern. Al segle XXI Pi i Margall dóna nom a una avinguda de Caldes de Montbui que, seguint el dictamen d'una consulta ciutadana, no serà objecte de cap reforma. Les consultes ciutadanes en l'àmbit municipal poden ser una arma de doble fil i s'ha d'afinar bé la seva utilitat i oportunitat, perquè siguin una eina i no un entrebanc. Perquè no esdevinguin el succedani maldestre, sols de cara a la galeria, d'una decisió o d'un raonament tècnic. A l'alcalde de Caldes, que ha entomat esportivament el “no” al seu projecte, cal reconèixer-li el coratge de plantejar-la. Al segle XXI, un país està demanant poder votar per decidir sobre el seu futur. N'hi ha, en canvi, que encara no han deixat el segle de Pi i Margall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada