La Història de Babar, el petit elefant es va publicar per primera vegada el 1931, durant l'Exposició Colonial Internacional de París. Molt adequat, oi? Aquest conte infantil, d'un èxit inesperat, explica l'arribada de l'elefant Babar a París, després que la seva mare mori per culpa del tret d'un caçador. L'any que neix Babar és l'any que Alfons XIII, l'avi del rei caçador d'elefants –entre d'altres singulars aficions–, fa les maletes perquè es proclama la República catalana i l'espanyola. Quan Babar arriba a París, fa amistat amb la vella Dama, però quan mor el seu rei ha de tornar al regne dels elefants per ser convertit ell, en Babar, en rei. No en sabem gran cosa, de la tradició democràtica dels elefants, però en qualsevol cas, almenys, en Babar intenta implantar algunes millores de vida per als seus elefants i certs avenços que ha vist a París. Ja és alguna cosa més del que poden dir d'altres monarquies d'origen francès.
La història de Babar serveix per agafar distància amb els debats successoris. La mateixa que jo tenia el dia de l'abdicació del nét del rei foragitat el 1931, i restaurat a través d'una dictadura, després transaccionada. Aquell dia era a Berlín i a la porta de Brandenburg van fer una concentració per demanar la república: “Hola, hola, hola, república española”; “Sí, sí, sí, queremos decidir”, són alguns dels crits que s'hi van sentir, entre alguna bandera republicana i una del Sàhara Occidental. Oi que no parlaven ben bé del dret a decidir?
En un diari alemany, caces al vol les paraules corrupció i elefants lligades a Joan Carles I. Projecció exterior, vet-ho aquí. Però després tornes i sents el no-debat al Congrés en què una majoria d'autòmats –inclòs el partit arxirenovador d'UPD– vota per l'abdicació exprés. Agafes el tren i una senyora repassa amb la filla la lliçó. Sí, encara són coses que es fan. “En què consisteix el feudalisme?” La nena comença la frase pel subjecte: “El rei...” Sí, això encara són coses que existeixen. Li expliquem a en Babar i no s'ho creu.
(Article publicat al diari El Punt Avui el divendres 13 de juny del 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada