La imatge de l'anella olímpica coixa és la imatge dels Jocs Olímpics de Sotxi. Aquella última anella que no es va voler encendre és com un símbol de totes les coses que la Rússia de Putin vol aixafar. També és un símbol de l'entabanada de l'esperit olímpic, una comèdia tan colossal com la mateixa Rússia. Per aquella anella que no es va il·luminar en la cerimònia inaugural em va semblar que hi entrellucava les Pussy Riot, l'escaquista Kaspàrov, Anna Politkóvskaia i les altres periodistes de laNóvaia Gazeta, el Limònov que dibuixa Carrère, en Dovlàtov escurant el vodka, la Valentina Tereixkova (primera dona enviada a la Lluna), els Contes russos d'en Serés... Tot és tan estrany i descomunal a Rússia, que resulta gairebé inexplicable. Aquests Jocs porten al darrere una tirallonga de notícies absurdes, crues i còmiques que dansen agafades de la mà, com la dansa fúnebre de la pel·lícula El séptimo sello. Però tant és, perquè ningú està disposat a aturar la comèdia.
Diu que els Jocs de Sotxi han costat quatre vegades més del pressupostat. El seu cost, de 37.000 milions d'euros, els converteix en els Jocs d'hivern més cars de la història, que han beneficiat, és clar, gent de l'entorn de Putin. Si no, per què fas uns Jocs, oi? Més absurditats: l'abanderat de la selecció d'Espanya afirma, en una entrevista a El Mundo, que els homosexuals millor que dissimulin a Sotxi. En la seva resposta deia que “cal respectar les lleis del país que visites” i que “els Jocs són esport i no política”. Aquesta cantarella de què em sona? Fa patinatge sobre gel, el noi, però la seva afirmació no es pot tractar de patinada, sinó que és, ras i curt, una vergonya. Després ha dit que es disculpava si algú s'havia ofès i que s'havien malinterpretat les seves declaracions, que és com no disculpar-se.
Sotxi es troba a la banda oest de Rússia, entre Georgia i Ucraïna, entre les muntanyes del Caucas i el mar Negre. Aquí hi ha muntanyes nevades, és clar, però la ciutat de Sotxi a l'hivern té una temperatura mitjana de sis graus. I a l'estiu s'acosta als 30 graus, amb puntes de 40 graus. Curiós, com a mínim. Però hi ha més motius de curiositat. Stalin va establir la ciutat com una gran àrea d'estiueig i hi va fixar la seva casa de camp preferida, “on ara pot descansar qualsevol turista”. “Sotxi és el balneari més famós de Rússia”, diu el lloc web dels Jocs. Putin també la deu tenir com la nineta dels seus ulls, perquè a partir d'aquest any acollirà un campionat de fórmula 1 i el 2018 serà subseu del mundial de futbol. Ara sí que es va tancant l'anella que s'hi resistia. A Sotxi es repeteix la coreografia maldestre dels grans esdeveniments esportius, una virtualitat que s'alça només per vestir, per fer façana, una irrealitat engreixada a tot drap. Un ciutadà il·lustre de Sotxi és Iuri Denisiuk, un científic soviètic que va fer grans avenços en holografia, sí, sí, fent hologrames. Tot lliga. Allò que semblava tan estrany encara resultarà que s'entén massa.
(Article publicat a L'Esportiu el dilluns 10 de febrer del 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada