dimecres, 23 de desembre de 2015

Avorriment


Podia haver estat la campanya de la nova política, d'unes noves formes, de desplegar una veritable il·lusió cap a un projecte de futur o la construcció d'alguna cosa similar a una creïble segona transició espanyola. Això, si ho mirem en clau estrictament estatal. Des de la perspectiva nacional catalana, podia haver estat la campanya per reforçar la fortalesa de l'independentisme, el seu múscul públic, la solidesa de les raons. Ara ja sabem que cap d'aquestes coses haurà estat, a falta d'alguna sorpresa inesperada d'avui. Ara mateix no se m'acut, per bé que hi ha hagut intents de personatges no convidats a la festa per fer-s'hi un forat. L'agressió que va patir el candidat del PP, Mariano Rajoy, abans-d'ahir, va afegir sordidesa a una campanya insulsa, simple, de perfil baix i de cops baixos, portada al fangar. Ni les candidatures de suposada nova política han estat capaces d'arriscar gaire (traient el referèndum que Podem ha afegit a darrera hora com un as estratègic). Tothom quiet, esperant la fallada de l'altre. Sembla que guanyarà les eleccions aquell partit que hagi matat d'avorriment el rival: s'és vist que la competència és aferrissada.

El fangar és també el terreny que han trepitjat els partits independentistes catalans, que arriben al 20-D més fragmentats que mai. El no-acord entre Junts pel Sí i la CUP, la tradicional falta de sentit pràctic de l'articulació política d'un projecte de país ambiciós han fet escampar el desànim. I el perill d'una abstenció que sonarà absurda i inexplicable. Això sí, n'hi ha que el concurs dels més purs i puritans el guanyaran segur. Justament aquesta setmana el Gremi d'Editors donava, entremig del seu balanç, una xifra espaordidora: a tot l'Estat hi ha set milions d'analfabets funcionals, que vol dir que no entenen allò que llegeixen. Set milions de persones perfectament manipulables o alienes al debat polític. Ja podem anar fent crides a no votar per poder estar més segurs que tot segueixi igual. Enmig del tedi, el més graciós pot ser que el divertiment vingui després, amb uns resultats trencaclosques que necessitin, per fi, l'acció política.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 18 de desembre del 2015. Columna "NAPS I COPS")

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada