dissabte, 22 de desembre de 2012

Camaleons


Aquesta setmana hem sabut que Gas Natural ha denunciat Jordi Sardà Bonvehí per haver-se fet passar per un representant seu. En aquest espai la setmana passada parlàvem de l'entabanada d'aquest català al govern d'Ucraïna. Mentrestant, les coses segueixen el seu curs, el dominó va caient i certes peces es fan visibles. Així, surten les teories del contuberni: alguns diaris ucraïnesos veuen la mà de Rússia al darrere de l'escàndol del contracte mediat per Sardà Bonvehí per fer una planta de gas liquat. També diuen que aquest camaleó català recorria Ucraïna proposant contractes en el camp del reciclatge i la reutilització de la brossa, a través d'una empresa que tenia allà.
A El gos cosmopolita i dos espècimens més Raül Garrigasait relata magistralment la història de Ramon Mercader (l'assassí de Trotski), com una paràbola del que anomena “el camaleó català”. El súmmum del seu transvestisme és que arriba a la tomba: no està enterrat ni amb el seu nom. “Mercader era real en els seus enganys, en les seves traïcions, en els seus neguits inimaginables, i en el patiment que va provocar, no sols a Trotski, sinó també a la dona que va creure que ell l'estimava”, escriu Garrigasait. Altres impostors –canvis de nom inclosos– amplien la nissaga: se'n recorden d'Enric Marco, que es va fer passar per un deportat en els camins d'extermini nazis? Als anys 70, com a membre de la CNT, es feia dir Enrique Marcos. O, els sona Alicia Esteve, una barcelonina que es va fer passar per supervivent dels atemptats a les Torres Bessones del 2001? Per aquesta “missió” va fer-se dir Tania Head. Aquests últims casos per al catàleg camaleònic semblen enfilats per un voler ser el que no s'és. Aires de grandesa. Algun somni mastodòntic, potser. Segueixo sense cap conclusió clara, no es facin il·lusions. Una possible via: que l'energia del camaleó no ens faci perdre el que som o el que volem ser, encara que això sigui patrimoni líquid o engrunat. Ni tampoc l'escriure, és clar. Serveix?


(Publicat el divendres 21 de desembre del 2012 a El Punt Avui)

* A la foto, Ramon Mercader (que en vida va ser Jacques Mornard, Frank Jacson i finalment, a la tomba, Ramon Ivanòvitx López)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada