Aquesta setmana hem sabut que Gas Natural ha denunciat Jordi Sardà Bonvehí
per haver-se fet passar per un representant seu. En aquest espai la setmana passada parlàvem de l'entabanada d'aquest català al
govern d'Ucraïna. Mentrestant, les coses segueixen el seu curs, el dominó va
caient i certes peces es fan visibles. Així, surten les teories del contuberni:
alguns diaris ucraïnesos veuen la mà de Rússia al darrere de l'escàndol del
contracte mediat per Sardà Bonvehí per fer una planta de gas liquat. També diuen
que aquest camaleó català recorria Ucraïna proposant contractes en el camp del
reciclatge i la reutilització de la brossa, a través d'una empresa que tenia
allà.
A El gos cosmopolita i dos espècimens més Raül
Garrigasait relata magistralment la història de Ramon Mercader (l'assassí de
Trotski), com una paràbola del que anomena “el camaleó català”. El súmmum del
seu transvestisme és que arriba a la tomba: no està enterrat ni amb el seu nom.
“Mercader era real en els seus enganys, en les seves traïcions, en els seus
neguits inimaginables, i en el patiment que va provocar, no sols a Trotski, sinó
també a la dona que va creure que ell l'estimava”, escriu Garrigasait. Altres
impostors –canvis de nom inclosos– amplien la nissaga: se'n recorden d'Enric Marco, que es va fer passar per un deportat en els camins d'extermini nazis? Als
anys 70, com a membre de la CNT, es feia dir Enrique Marcos. O, els sona Alicia Esteve, una barcelonina que es va fer passar per supervivent dels atemptats a
les Torres Bessones del 2001? Per aquesta “missió” va fer-se dir Tania Head.
Aquests últims casos per al catàleg camaleònic semblen enfilats per un voler ser
el que no s'és. Aires de grandesa. Algun somni mastodòntic, potser. Segueixo
sense cap conclusió clara, no es facin il·lusions. Una possible via: que
l'energia del camaleó no ens faci perdre el que som o el que volem ser, encara
que això sigui patrimoni líquid o engrunat. Ni tampoc l'escriure, és clar.
Serveix?
(Publicat el divendres 21 de desembre del 2012 a El Punt Avui)
* A la foto, Ramon Mercader (que en vida va ser Jacques Mornard, Frank Jacson i finalment, a la tomba, Ramon Ivanòvitx López)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada