dimarts, 24 d’agost de 2010

Vi, menjar i futbol

Ara que estem d'estiu, de pretemporada i de vins blancs ben frescos... Què pot resultar de la unió harmònica d'una exquisida cassoleta de peix, un vi menorquí excel·lent i una conversa esverada que acaba per vorejar els rodals del futbol? Una gran nit i també un poema celebratiu. A sota, les imatges d'alguns dels futbolistes dilectes esmentats. La moda del bigoti apretava fort per allà l'any 90.



BINIFADET


«Allà on el vi sojorna, la foscor no hi fa estada,
la nit dels bevedors és sempre com l’albada.»
Abu-Nuwàs

Cassola de peix. Binifadet, tretze graus i mig.
Concentrat de poció de civada, d’entrant.
Molt bo tot, un poc més de vi de fades, ara rosat.
Enjogassats, dansen closques, gambes i raps,
ben agafats de les mans, un vas més de Binifadet,
dolç beuratge en vers, ofrena als déus menorquins,
que la melodia és exquisida i la metafísica acompanya,
recordant, trenem els cors, besa’m ben fort,
aquell Mundial del noranta, Itàlia,
col∙lecció d’ídols a l’àlbum,
a la cassola, Mazinho, Caniggia i Völler,
i Koeman, Baresi i Gullit de farcit,
i la fletxa irlandesa, John Aldridge, la cirereta.
El Binifadet ja és només un vestigi de sediments.
Resta al fons de la cassola un escamarlà atònit.

(Poema inclòs dins del llibre La mare que et renyava era un robot, publicat per Galerada el 2008)

                     
                       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada