"Un amic em deia que Eugeni d’Ors tenia la mirada una mica de mareig de la contemplació de la profunditat de les pròpies idees. Estava esgarrifat del seu talent. En sentia vertigen. Tenia atacs de vèrtic narcisista. Xènius tancat al W.C: Socors!...Soc...Ors!...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada