Què són les radiacions?

Ens trobem davant una figura cabdal en els moviments de l’avantguarda catalana dels anys vint i trenta, i aquest és un dels aspectes que fan més valuós aquest creador polièdric. Però curiosament, és molt probable que dos aniversaris rodons vinculats a la seva obra que s’esdevenen aquest 2008 passin sense fer soroll: fa 80 anys de la publicació de Radiacions i poemes, i 75 que va sortir Darrere el vidre, dues obres de Sindreu amb les quals presentarà les seves credencials com a poeta compromès amb l’avantguarda. Sobretot amb Radiacions i poemes, un llibre farcit de petites proses o poemes, que l’autor bateja com a “radiacions”, i que el crític Agustí Esclasans anomenarà “abaloris”: en la forma, i també en el fons, tenen grans similituds amb les “greguerías” de Ramón Gómez De la Serna. Segons Carme Arenas, filòloga i gran estudiosa de Sindreu, la crítica de l’època va celebrar amb comentaris elogiosos l’aparició el 1928 de Radiacions i poemes: “aportació dels novíssims corrents en la nostra literatura”, deia Manuel de Montoliu, o Rossend Llates, en el pròleg del volum, apuntava que l’obra afegia “colors novells i procediments moderns al quadro general de la lírica catalana”.

Imatge del poeta i periodista Carles Sindreu

En les 85 proses curtes que formen Radiacions i poemes, Sindreu aposta per la síntesi, la suggestió, l’esperit renovador (“un afany de dir les coses d’una manera nova, viva i directa”, confessarà en una carta al seu amic i crític Sebastià Gasch). Contenen, a més, grans dosis de l’humorisme irònic, eficaç, amè i, per sobre de tot, finíssim, que creuarà tota la seva obra. “Oh quin lleu repic de castanyoles sota l’enciam!...Dos cargols bovers es fan l’amor” o “el rellotger-dentista es fa insuportable amb la seva barrina de donar corda als queixals”. Signifiquen, segons els estudiosos Joan M. Ribera i M. Dolors Madrenas, la descoberta dels “inicis dins les lletres catalanes del que avui en dia la crítica reconeix i estudia com a micronarrativa i microrelats”, juntament amb els primers aplecs que va fer Llorenç Villalonga.

(Extret de l'article "Sindreu: l'avantguarda esberlada", Premi Crida als Escriptors Joves de Serra d’Or 2007, publicat al número d'octubre del 2008 de la revista Serra d'Or)