dijous, 2 de setembre de 2010

Bones notícies

Hi ha pocs llibres que originin una fiblada profunda i veritable en el lector. Una fiblada que és també una sensació d'ulls com plats, de regirament intern, d’al•lucinar i de fer sentir al lector que ha trobat escrit d'una manera precisa i justa allò que, sense saber-ho, feia temps que volies dir. Quan aquesta fiblada es dóna i es dóna alhora amb dos llibres empassats de manera consecutiva, cal parlar d'una bona notícia. O dues.
Aquestes dues bones notícies es diuen “Minotaure”, de Friedrich Dürrenmatt, i “Quartetes”, d'Omar Khayyam. Posades per una dolça casualitat l'una al costat de l'altra, dues obres completament distants en la forma i el temps (el “Minotaure”, del segle XX, traduït de l'alemany per Ignasi Pàmies; les “Quartetes”, del XII, traduïdes del persa per Àlex Queraltó) resulten el revers l'una de l'altra. Dues editorials que ja he esmentat en una altra ocasió, Labreu i Adesiara, respectivament, ens serveixen el privilegi de tenir a l'abast aquestes obres, que tenen un tret comú que les creua: sorprenents, actuen d’autèntiques bombes literàries que ens plantifiquen al davant les grans preocupacions vitals. Les “Quartetes”, d'una manera reflexiva i directa. El “Minotaure”, a través de la potentíssima metàfora del laberint. Textos universals que ens arriben frescos segles i dècades després, tan frescos que encara belluguen i ens corprenen.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre del 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada