"No es poden preveure accidents d'aquesta mena, es diu tot sortint al carrer per apreciar el simple contrast de color de Colorado". Ho diu el personatge de tendències suïcides que apareix al conte hilarant que obre Criatures obstinades, d'Aimee Bender (Club Editor). La frase és una targeta de presentació del que el lector trobarà en aquest llibre sorprenent, un conjunt de faules tirant a punks. És una frase que segur que haguera amollat aquest personatge si hagués pogut llegir, com nosaltres encara, la notícia recent de la mort d'un reconegut violoncel·lista britànic: li va caure una gran bala de farratge al cotxe, una bala de 600 quilos que va baixar rodolant fins caure sobre el seu vehicle en marxa.
La morbositat i la perplexitat, agafades de la mà de l'element macabre que fins i tot fa escapar el riure, es barregen davant d'una mort com aquesta que "sembla que no pugui ser", que se sol dir. Els contes d'Aimee Bender també semblen que no puguin ser. Potser per això tenen alguna cosa de sinistres. Davant del farratge assassí, el suïcida del primer conte segurament deixaria els camps bucòlics i correria a viure a la ciutat i fornicar frenèticament (ho fa en la faula), lluny dels perills rurals. Ara, quan allò que semblava que no pogués ser acaba sent i cau amb la força d'una bala de 600 quilos, tant és que estiguis a ciutat o al camp. Seria una moralina. Sinistre, també.
(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 24 al 30 de setembre)
És un llibre inesgotable! Jo hi vaig entrar pel conte del nen amb el cap de planxa! Terrible!
ResponElimina