França és especialista a crear grans fastos en quatre dimensions de polèmiques gallinàcies nascudes de l’ínfim. Exhibeixen la mateixa grandeur que aplicarien a l’hora de refinar un allioli o amanir unes mongetes seques, si fos el cas. L’última és el debat aferrissat sobre si cal bellugar de sepultura l’escriptor Albert Camus, mort ara fa cinquanta anys després d’estampar-se amb un bòlid, quan duia a la butxaca el bitllet del tren que no va prendre (quin món, la morbositat de la mort de l’escriptor!) El president Sarkozy vol portar-lo al Panteó, on hi ha enterrats altres grans de les lletres franceses. Camus, poc amant dels fastos, no acabaria de trobar-s’hi a gust, diu algun dels seus fills.
Com acabi la polèmica em rebufa profundament. Però com a polèmica, no la troben apassionant? S’imaginen un debat similar, aquí? Sobre si Pla ha de continuar al cementiri de Palafrugell? O què s’ha de fer amb el cementiri de Sinera o el llop mort de Guimerà? O més enllà encara, si lioneses i sonets de J.V. Foix han de ser declarats Bé d’Interès Nacional? Per si algú es vol orientar i començar a agafar idees, ara acaba de publicar-se el primer volum de la Geografia literària, dedicat a les comarques barcelonines, i a cura de Llorenç Soldevila. És clar que potser, per superproduir polèmiques d’aquesta mena, cal primer un pas previ gens anodí: haver-los llegit.
(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 15 al 21 de gener del 2010)
PS.- He estat mirant per Internet, i com a bona polèmica, a dia d'avui encara no s'ha resolt. Sembla que no han fet llevar Camus perquè tasti les estances del Panteó.
PS.2- La foto del Panteó va ser presa el juny del 2010, just el dia que França jugava el seu últim partit del Mundial de Sudàfrica davant la selecció amfitriona, era derrotada estrepitosament i marxava del Mundial amb la cua entre cames. Una desfeta històrica. Ironies del destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada