El pregó de les Festes de la Mercè significa un senyal inequívoc de les palpitacions actuals que viu el país Fa deu anys o fa fins i tot cinc anys hauria estat inimaginable sentir una proclama sobiranista al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona. Si s'hagués sentit, possiblement s'hauria emparentat amb alguna acció considerada arrauxada. Fa deu o fins i tot cinc anys, un pregó d'una profunda reflexió política com el que va fer Joan Margarit per les Festes de la Mercè hauria resultat no només estrany i inoportú, sinó que la personalitat en qüestió hauria estat socialment o literàriament excomunicada.
Davant aquest pregó, alguns van mostrar encara incomoditat. El discurs de Margarit va portar una mica de cua i no precisament per la tria de poemes recitats. Però, per sobre de tot això, el pregó significa un senyal inequívoc de les palpitacions actuals del país. I encara més venint de qui ve, una figura amb una trajectòria reconegudament d'esquerres, que ha crescut en la postguerra, que ha viscut tot el franquisme i ha recorregut la carretera autonomista fins avui. (Per seguir llegint, clica aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada