divendres, 5 de novembre de 2010

Triadú

“Avui ha fet un any del bombardeig més criminal de la rereguarda. Tot el migdia que n'hem parlat entre nosaltres. Cada família ha recordat els seus morts, i a callar. La història algun dia passarà comptes”. Se n'han passat, de comptes. Com a mínim, una part. I si algú ha ajudat a saldar-los, i si algú ha ajudat a mirar endavant, a veure permanentment un horitzó, ha estat Joan Triadú, un dels grans crítics literaris catalans del segle XX. És un dels últims grans savis, també poeta, traductor, pedagog i activista cultural, que l'any 1938 era a Granollers. Tenia només 16 anys i feia de mestre. I va descriure l'experiència esgarrifosa del 31 de maig de 1938 i els dies, setmanes i mesos tenebrosos que li van seguir, recollits en el llibre Dies de memòria 1938-1940. Diari d'un mestre adolescent. Aquell matí tràgic Triadú era a classe i va manar als alumnes sortir al pati i estirar-se al terra.
El seu relat dels anys de la guerra a Granollers ens ajuda a resseguir una nafra terrible de la memòria comuna. Amb la seva tasca incansable, ha fornit la nostra història i cultura. Encara recent la seva mort, rellegir el relat de quan era un adolescent fa basarda. Pot quedar la recança de si la història ha passat prou comptes, de si hauríem de ser molt més enllà, però el mestre Triadú ens encoratja a no aturar-nos. “La història algun dia passarà comptes”, es deia, i ens donava l'escletxa d'il•lusió necessària, sempre.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 8 d'octubre de 2010)
 
PS.- La il·lusió de Triadú, la mateixa que ens oferia Joan Solà. Tinguem-les, tinguem-los al cap

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada