Puja la temperatura a la banyera, els membres dels assistents a la festa s’animen, uns i altres s’arramben, que és bona l’atmosfera, l’orgia serà infinita! Però un fred sec, com un cop de puny inesperat, com una emboscada pel darrere, com una parella sorpresa en el cotxe entel·lat, l’olla de cargols es destrempa. De cop. I els més valents fan encara l’intent desesperat d’amarrar-se a l’alegria. Així és com els cargols a la llauna, tots ben recargolats, estan condemnats a la condició hermafrodita. “Quan us atrapem –crida el darrer de la tribu– capgirarem les regnes!” Mentrestant, tothom sap de l’ínclita excitació que genera en alguns homínids xuclar l’orgàsmic cargol babós i oferir-se una llarga sobretaula, sens fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada