dimecres, 1 de desembre de 2010

Electoral

Divendres passat vaig escriure això. Vist després, les respostes han estat clares, més del que els partits i les enquestes mil auguraven. Potser no vaig errar tant les preguntes. Per posar blanc sobre negre -com fer coincidir dues plantilles, l'original i el full de calc, com ens feien fer de petits- i perquè en dies tant vertiginosos la memòria s'engruna, avanço a avui l'article de la contra d'EL 9 NOU que va sortir el divendres passat. Es produeix un grinyol similar al de veure encara avui, en ple terrabastall, ensorrats els lemes i estratègies que se les mamaven dolces, els cartells dels candidats pel metro de Barcelona: ara es veu més clar com Montilla força un somriure que li rebrega el contorn dels ulls, Sánchez-Camacho levita i s'eixampla la part superior del seu llavi al costat de la bandera espanyola, les lletres de la "Gent valenta" apareixen primes, primes...La jornada de vocal va passar prou entretinguda, gràcies. Qualsevol dia en parlem.


Vocal

M’ha tornat a tocar ser taula per les eleccions. Vocal, en concret. Deu ser que els dono confiança. Serà particular, aquesta vegada. Hi haurà, segur, menys participació que fa cosa de deu anys, que és, si fa no fa, el primer cop que vaig haver de plantar-me a les vuit del matí a un col•legi electoral. El panorama polític s’ha capgirat de dalt a baix. Fa deu anys no s’havia inventat encara el tripartit. Ara, tant els qui l’han fet –menys un dels tres– com els qui l’han criticat, generalment des de l’oposició, prefereixen fer com si no hagués existit.
Hi ha taules i taules. I al cinturó vermell, on faré de vocal, s’haurà de veure si la normalitat de l’increïble home normal encara belluga. S’haurà de veure si la fórmula d’exhibir glòries espanyoles –Felipe González a Granollers– emociona el públic o el fa quedar a casa. Serà un baròmetre de com ha canviat el país en aquests deu anys i de què pot canviar a les municipals. Serà curiós veure apoderats i interventors aqueferats, amb elucubracions d’escombrar sempre cap a casa. O potser, per aquesta vegada, guardant contenció per parar la possible trompada. Per qui més forta? Els anhels com a país són molt més clars que fa deu anys. Sociològicament tampoc som els mateixos. Hi ha unes palpitacions creixents que caldrà veure si algun partit sap auscultar. Des del 10 de juliol passat cap aquí, no ha semblat que tinguessin l’oïda massa fina.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 26 de novembre de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada