dimarts, 4 de gener de 2011

1950

Com que l’any 1950 acabem només d’encetar-lo encara sóc a temps de desitjar-te que et sigui ben bo i tot allò que s’acostuma a dir, i tot allò que pots suposar.» «I també, ja que el temps s’ho porta, desitjar-te un bon any 1949.» Són les cues «pròpies de l’època» de dues cartes escrites pel periodista Just Cabot (1898-1961) al seu amic Jaume Passarell. Com que «el temps s’ho porta», he volgut començar per uns finals epistolars que, encara que tan sols trameten «les consuetudinàries felicitacions», espurnegen una elegància d’estil confirmada amb el conjunt de cartes que recull El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l’exili (1939-1961), publicat per A Contravent.

Cinquanta-tres cartes als amics i la família que parlen, dolorosament i cínica, de la trajectòria estroncada d’un immens intel·lectual. En un moment en què el gènere epistolar ha cridat un grapat d’editorials a fer bones obres, en el més pur sentit de rescat cultural, històric i higiènic, el volum té un valor literari extraordinari: narrativa afuada, ironia a cabassos i flagells lingüísticament despietats. D’especial interès tractant-se del periodista que dirigeix la prestigiosa revista Mirador del 1929 al 1936 i que amb el franquisme, exiliat a París, opta pel silenci absolut. Només el trenca amb aquestes cartes, un fresc magnífic del pols oblidat de l’exili català, mai unívoc: hi circulen esperances i desesperances, debats sobre el retorn, fermesa intel·lectual i d’esperit, crítica implacable contra «els col·laboracionistes» –com anomena els periodistes de Destino–, clarividència del que es perd a partir del 1939... «Hem tornat enrere, tan enrere que no sé si mai es podrà fer la pau del temps perdut entre el filldeputisme i el cretinisme combinats.» Qualsevol metge amb la quarta part de lucidesa d’en Cabot ens receptaria l’exercici de la memòria, desvetllar aquest múscul encarcarat més enllà de la seva cotilla institucional o canònica. Com que «el temps s’ho porta», i el Nadal també, fem memòria i no només l’estrictament «consuetudinària». I que el 2009 els sigui ben bo.

(Article publicat a la revista 30 Dies un gener del 2009, amb el títol original d'"El temps s'ho porta")

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada