dimecres, 5 de gener de 2011

Gall d'indi

Una parella de nens juganers pica al vidre de l’aparador on s’exhibeixen, sumptuosos, un gall d’indi i un gall. La carnisseria Tintó-Carolà, de Montmeló, “la Tenda”, té per costum cada Nadal mostrar a la concurrència algunes peces del bestiar que crien. Els que hi ara, explica la Dolors Carolà, són almenys els cinquens que hi fan estada, perquè els anteriors ja han estat passats per la cassola i han fet les delícies en algun àpat nadalenc. La parella de nens juganers fa anar de bòlit aquells dos animals, l’indiot amb el seu plomatge elegant, i el gall amb un tros de cresta que sembla pintada: els diuen coses, els parrupegen, s’ajupen i els fan llengots. “Sobretot els fa gràcia als nens, perquè ara neix un pollastre i es pensen que és un porc”, constata la Dolors.

D’una estampa nadalenca a una altra: mentre ofegàvem els neguits del naufragi futbolístic prenadalenc, a l’acabar el derbi de funesta remembrança, al bar Serra, el delegat del Club de Futbol Montmeló Unió Esportiva, l’entranyable Juan Antonio, departia sobre les causes de les dificultats que passa l’equip local. “Hemos tenido muchas lesiones, con decirte que en 14 partidos no hemos repetido una alineación, pero el equipo tiene calidad y acabará subiendo”, vaticinava (impossible de dir-ho d’una altra manera o de mirar de posar-ho en català). Un altre pessic nadalenc és com bull aquests dies la llibreria la Gralla –com tot, és clar–, però almenys saps que a cada entrada pots fer-hi una retrobada, i una imatge de tot el contrari és l’agent de seguretat que guarda les parades d’artesania que enguany s’han instal.lat a la plaça de can Trullàs, i que cada nit creua els dits perquè no se li abraoni cap borratxo de torn. Al capdavall, penses, el Nadal deu ser tots aquests pessics desordenats com una escudella. I et dius: que, com cada any, torni a entel.lar-se el vidre de la Tintó-Carolà d’innocències fugisseres, que els que odien el Nadal a mort i els que s’hi arrebossarien puguin trobar-se a taula, explicar-s’ho, queixar-se’n, confraternitzar o conxorxar. I que pel nou any, amb la corresponent tirallonga de bons desitjos incomplets o incomplerts, ara no ho recordo, que el Montmeló se salvi i que els xavals no facin patir més al Juan Antonio.

(Article publicat a les pàgines de Cultura del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental, un divendres de finals de desembre del 2007)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada