Abraçades

Vagi per endavant el meu respecte per la mestra hinduista Amma, per les tasques socials de la seva fundació i per a les persones a qui hagi ajudat ser abraçat per aquesta bona dona índia. Ara, que la gent estigui disposada a fer cua per poder accedir a un pavelló –el Palau de Granollers, que només s’omple per la festa major de Blancs i Blaus, i a jutjar per les fotos, ara, per l’Amma-, que la gent es mantingui ferma fent cua dins d’un pavelló atapeït per poder ser abraçat per una senyora i tastar una experiència espiritual orgàsmica, és que alguna cosa passa. Alguna cosa estranya passa. Un signe evident del nostre temps i de les seves estimables contradiccions. I quan es parla d’imaginari “progre” les paradoxes encara són més ben servides. O és que, potser, entre els abraçats per l’Amma, no hi havia algú que abominava de la visita del Papa a Barcelona aquell mateix diumenge, de les obres del temple de la Sagrada Família i de qualsevol cosa que tingui tuf catòlic? O és que no hi havia algun fart de totes les xocolates del lloro, il·luminat per la dita espiritualitat oriental que sempre ha vestit més? És clar, hi ha costums que de tant conservadors fan venir “ois”, però és del tot natural i original abraçar una líder espiritual elevada a la categoria d’icona i de santedat. Entre tanta cua, ni que fos per fer temps, algú podia haver pensat d’abraçar el del costat i començarien a sentir-se millor.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 12 de novembre de 2010)