dissabte, 15 de gener de 2011

No calia que fos a mi

Un gòtic de tardor se t’ha posat a la parpella i de cop enyores inusitadament els arcs corbats i suaus del romànic. Espiells que et serveixin una visió, encara que sigui un primer pla de perspectiva reduïda. Semblar una mica menys geperut de Victor Hugo. Que ull i ànim cavalquin a la conquesta bagatel·la d’una harmonia sorrenca. Deu segons després, planeja un mussol. Tant és. Una parpella d’ascendència romànica glatint a cor que vols per uns instants ja és un tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada