Costums

A l’ambulatori de la Garriga, l’altre dia, un senyor explicava a un avi on dinarien amb la família el dia de Nadal: “anirem tots al xino”. Pausa dramàtica. L’interlocutor, com jo, sembla que es troba pres d’una febrada sobtada i mira d’indagar una mica en la revelació. “A un restaurant xino? Però que no feu escudella i carn d’olla aquell dia?” “No, si aquestes tradicions cada cop es perden més...”. Quan la doctora em crida, penso en dir-li que primer examini aquesta escena tan particular.

Determinats costums, i la seva desviació del camí dret o del camí verd, ara no ho sé ni ho sabria precisar exactament, han acabat provocant noves modalitats de delictes, com és el cas del tràfic de molsa. L’altre dia agents rurals i policia van interceptar 165 caixes de molsa del Montnegre que volien col•locar fraudulentament en fires i mercats. Sí, la molsa en negre, arrencada de manera il•legal. I penso: què en devien fer, després, de tanta molsa? Destruir-la? Tornar-la al bosc? O reaprofitar-la per al pessebre municipal que pateix la baixada pressupostària? Potser afegir-la, dissimuladament, al camp de futbol de gespa artificial per tapar algun forat? I encara preguntaria més: com deu ser menjar un rotllet de primavera per Nadal en lloc dels canelons de la mare? O beure un licor amb un llangardaix a dins en lloc d’una mica de vi dolç? La doctora em respon que, primer de tot, hem de fer baixar la febre.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, el divendres 31 de desembre de 2010)