divendres, 11 de febrer de 2011

Animals

L'altre dia vaig llegir la notícia colpidora d'una investigació feta amb unes rates a les quals es va sotmetre a un exercici diari d'una hora durant 15 setmanes. La cosa, és clar, va acabar amb les rates extenuades. La conclusió va ser que un exercici continuat d'aquesta mena, si no es vigila una mica, pot ser perjudicial per als humans. No sé si als animalistes que es manifestaran el 5 de febrer a Sant Feliu de Codines els va passar per alt la informació i van abstenir-se d’anar a salvar les rates maratonianes en lloc dels gossos que estaven en una empresa privada. Desconec les condicions d’aquests gossos destinats a experiments científics i la idea, de pensar-la, fa angúnia. Ara, si el que fan fos il•legal, potser Mossos o Medi Ambient ja els haurien fet tancar –dic jo– sense rescats moralitzants.
Potser un xic massa humana, prefereixo que determinats experiments els facin amb animals abans que amb persones, i si és perquè les persones visquin millor, fins i tot els trobo raonables. Els discursos animalistes són un signe que la societat ha avançat, indiscutiblement, en el pla material i a vegades, fins i tot, en el pla moral. Un signe d'aquest avenç és, per exemple, que no calgui menjar-se els gossos i gats com va passar durant la guerra o la postguerra. I un altre signe també és poder menjar-se una vedella amb bolets, un conill de gàbia o un porc ben engreixat sense haver de demanar perdó.
(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 21 de gener de 2011)

1 comentari: